Mikhaïl Iudóvitx
Mikhaïl Mikhàilovitx Iudóvitx (habitualment transcrit Yudovich) (Róslavl, 8 de juny de 1911, – 19 de setembre de 1987) fou un jugador, periodista, i escriptor d'escacs jueu rus.[1] BiografiaEll i en Serguei Belàvenets es varen fer molt amics des que es varen conèixer en un matx escolar el 1925, fins al punt que foren coneguts localment com a “els bessons de Smolensk”. En els anys següents, varen estudiar escacs junts amb l'oncle de Belàvenets, Konstantín Vigódtxikov.[2] Iudóvitx obtingué el títol de Mestre Internacional (MI) el 1950, el de Mestre Internacional d'escacs per correspondència (MIC) el 1961, i el de Gran Mestre d'escacs per correspondència (GMC) el 1973.[3] Resultats destacats en competicióEl 1930, empatà als llocs 5è-9è al Campionat de Moscou. El 1931, fou 4t al Campionat de Moscou, i empatà als llocs 3r a 7è al Campionat de l'URSS celebrat a Moscou (el campió fou en Mikhaïl Botvínnik). Fou Campió de l'URSS d'escacs per correspondència el 1966. Escriptor d'escacsIudóvitx fou un reputat escriptor d'escacs a l'URSS. El seu llibre de referència fora del país és The Soviet School of Chess, escrit conjuntament amb Aleksandr Kótov i publicat en anglès a Los Angeles, University Press of the Pacific 2001, ISBN 0898754151. També és conegut el seu llibre Garri Kasparov, editat el 1988 per l'editorial soviètica Raduga, ISBN 5-05-001722-X. Referències
|
Portal di Ensiklopedia Dunia