Menhaden de l'Atlàntic

Menhaden de l'Atlàntic

Brevoortia tyrannus
Estat de conservació
Risc mínim
UICN	190134
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Actinopteri
Ordre	Clupeiformes
Família	Clupeidae
Gènere	Brevoortia
Espècie	Brevoortia tyrannus Benjamin Henry Latrobe, 1802
Nomenclatura
Sinònims	Clupea carolinensis (Gray, 1854) Clupea menhaden (Mitchill, 1814) Clupea neglecta (Rafinesque, 1818) Clupea tyrannus (Latrobe, 1802)[1]

El menhaden de l'Atlàntic[2] (Brevoortia tyrannus) és una espècie de peix pertanyent a la família dels clupeids.[3]

Descripció

• Pot arribar a fer 50 cm de llargària màxima.
• Cos ovalat.
• 18-24 radis tous a l'aleta dorsal i 18-24 a l'anal.
• Color blavós amb taques negres (una a l'opercle i la resta repartides pel dors).[4][5]

Reproducció

Té lloc durant tot l'any i les larves són pelàgiques.[6]

Alimentació

Menja fitoplàncton (diatomees), zooplàncton (crustacis petits i anèl·lids) i detritus.[7]

Paràsits

És parasitat per isòpodes, copèpodes, cestodes i trematodes.[8]

Depredadors

Als Estats Units és depredat pel llobarro atlàntic ratllat (Morone saxatilis), el corball reial (Cynoscion regalis), la tonyina d'aleta blava (Thunnus thynnus),[9] el peix espasa (Xiphias gladius), el tallahams (Pomatomus saltator),[10] el tauró sedós (Carcharhinus falciformis), el solraig (Isurus oxyrinchus),[11] l'agullat (Squalus acanthias) i el tauró gris (Carcharhinus plumbeus).[12][13]

Hàbitat

És un peix marí i d'aigua salabrosa, pelàgic-nerític, oceanòdrom[14] i de clima subtropical (46°N-30°N, 81°W-64°W) que viu entre 0-50 m de fondària.[4]

Distribució geogràfica

Es troba a l'Atlàntic occidental: des de Nova Escòcia (el Canadà) fins a Indian River (Florida, els Estats Units).[4]

Ús comercial

Es comercialitza fresc, en salaó, en conserva o fumat. També és emprat per a produir oli, fertilitzants i farina de peix.[15]

Estat de conservació

No apareix a la Llista Vermella de la UICN, la qual cosa vol dir que es troba fora de perill d'extinció.[6]

Observacions

És inofensiu per als humans.[4]

Referències

1. Catalogue of Life (anglès)
2. TERMCAT (anglès)
3. The Taxonomicon (anglès)
4. FishBase (anglès)
5. Whitehead, P.J.P., 1985. FAO Species Catalogue. Vol. 7. Clupeoid fishes of the world (suborder Clupeioidei). An annotated and illustrated catalogue of the herrings, sardines, pilchards, sprats, shads, anchovies and wolf-herrings. Part 1 - Chirocentridae, Clupeidae and Pristigasteridae. FAO Fish. Synop. 125(7/1):1-303.
6. Animal Diversity Web (anglès)
7. Scott, W.B. i M.G. Scott, 1988. Atlantic fishes of Canada. Can. Bull. Fish. Aquat. Sci. 219: 731 p.
8. Bigelow, H.B., M.G. Bradbury, J.R. Dymond, J.R. Greeley, S.F. Hildebrand, G.W. Mead, R.R. Miller, L.R. Rivas, W.L. Schroeder, R.D. Suttkus i V.D. Vladykov, 1963. Fishes of the western North Atlantic. Part three. New Haven, Sears Found. Mar. Res., Yale Univ.
9. Chase, B.C., 2002. Differences in diet of Atlantic bluefin tuna (Thunnus thynnus) at five seasonal feeding grounds on the New England continental shelf. Fish. Bull. 100(2):168-180.
10. Buckel, J.A. i D.O. Conover, 1997. Movements, feeding periods, and daily ration of piscivorous young-of-the-year bluefish, Pomatomus saltatrix, in the Hudson River stuary. Fish. Bull. 95:665-679.
11. Stillwell, C.E. i N.E. Kohler, 1982. Food, feeding habits, and estimates of daily ration of the shortfin mako (Isurus oxyrinchus) in the Northwest Atlantic. Can. J. Fish. Aquat. Sci. 39(3):407-414.
12. Medved, R.J. i J.A. Marshall, 1981. Feeding behavior and biology of young sandbar sharks, Carcharhinus plumbeus (Pisces, Carcharhinidae), in Chincoteague Bay, Virginia. Fish. Bull. 79(3):441-447.
13. FishBase (anglès)
14. Riede, K., 2004. Global register of migratory species - from global to regional scales. Final Report of the R&D-Projekt 808 05 081. Federal Agency for Nature Conservation, Bonn, Alemanya. 329 p.
15. Whitehead, P.J.P., 1985.

Enllaços externs

• BioLib (anglès)
• AQUATAB