Max Herzberger

Max Herzberger

Biografia
Naixement	(en) Maximilian Jacob Herzberger 7 març 1899 Berlín (Imperi Alemany)
Mort	9 abril 1982 (83 anys) Nova Orleans (Louisiana)
Grup ètnic	Jueus
Formació	Universitat Frederic Guillem de Berlín (1917–1923)
Tesi acadèmica	Ueber Systeme hyperkomplexer Grössen  (1923 )
Director de tesi	Issai Schur i Ludwig Bieberbach
Activitat
Camp de treball	Matemàtiques, física, òptica i òptica geomètrica
Ocupació	matemàtic, físic
Ocupador	Universitat de Nova Orleans (1968–1978) ETH Zürich (1965–1968) Kodak (1935–1965) Carl Zeiss AG (1927–1934) Leitz (1925–1927) Rathenower Optische Werke (1923–1925)
Obra
Localització dels arxius	Arxius de l'Escola Politècnica Federal de Zuric [ CH-001807-7:Hs 978]
Família
Cònjuge	Edith Kaufmann
Fills	Ursula Bellugi
Pares	Leopold Herzberger i Sonja Behrendt
Premis
(1962)  Medalla Frederic-Ives

Max Herzberger (Charlottenburg, 7 de març de 1899 - Nova Orleans, 9 d'abril de 1982) va ser un matemàtic i físic nord-americana d'origen alemany.

Herzberger va néixer en una família jueva a Charlottenburg (avui un barri de Berlín) i va fer els estudis universitaris a la universitat de Berlín, en la qual va obtenir el doctorat el 1923. Els anys posteriors va treballar a diferents empreses d'òptica com la Rathenower Optische, la Ernst Leitz GmbH i, finalment, la Carl Zeiss AG de Jena (Turíngia).[1] El fet de viure a Turíngia, on els nazis van arribar al poder abans, va impedir que aconseguís l'habilitació docent,[2] tot i que donava algunes classes a la universitat de Jena. El 1934, en aplicar-se les lleis antisemites del govern nazi, va emigrar amb la seva família primer,[3] per breu temps, als Països Baixos i Anglaterra i, finalment, als Estats Units. A partir de 1935 va ser director del departament de recerca de la Kodak a Rochester (Nova York), fins que es va jubilar el 1965. Després de jubilat, encara va fer de professor al ETH Zürich (1965-1968) i a la universitat de Nova Orleans fins al 1978 en que es va retirar definitivament.

Els treballs de Herzberger van ser sempre en òptica, des d'un punt de vista analític i geomètric.[4] El més notable dels seus treballs és la construcció de les lents superacromàtiques, que aconseguien eliminar la totalitat de l'aberració cromàtica.[5]

Referències

1. Röder, 1999, p. 500.
2. Segal, 2003, p. 371.
3. Segal, 2003, p. 107.
4. Synge, 1943, p. 268 i ss.
5. Luneburg, 2021, p. 411 i ss.

Bibliografia

• Luneburg, R.K.. Mathematical Theory of Optics (en anglès). University of California Press, 2021. ISBN 9780520328259. 
• Röder, Werner; Strauss, Herbert A. Biographisches Handbuch der deutschsprachigen Emigration nach 1933–1945 (en alemany). K.G. Saur Verlag, 1999. ISBN 3-598-11420-6. 
• Segal, Sanford L. Mathematicians under the Nazis (en anglès). Princeton University Press, 2003. ISBN 0-691-00451-X. 
• Synge, J.L. «On Herzberger's Direct Method in Geometrical Optics» (en anglès). Quarterly of Applied Mathematics, Vol. 1, Num. 3, 1943, pàg. 268-272. ISSN: 0033-569X.

Enllaços externs

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Max Herzberger» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.