Maria de Ponthieu
Maria de Ponthieu (Aumale, Sena Marítim, Normandia, 17 d'abril de 1199 - Essonne, Illa de França, 16 de setembre de 1250) fou comtessa de Ponthieu suo iure del 1221 al 1250. Era filla de Guillem IV de Ponthieu i d'Adela de Vexin.[1] Com a únic fill supervivent del seu pare, Marie el va succeir com a comtessa de Ponthieu i Montreuil.[2] VidaProbablement sota la influència de Felip II de França, es casà el setembre de 1208 amb Simó de Dammartin, comte d'Aumale. El 1211, Simó i el seu germà Renald traïren el rei Felip i s'aliaren amb Joan sense Terra, rei d'Anglaterra. Tots dos combateren a Bouvines, Renaud fou fet presoner i Simó fugí i s'exilià. El rei de França es feu amb els béns de Simó, així com del comtat de Ponthieu. El 1220 Simó reté submissió al rei i juntament amb Maria pogueren recuperar llurs dominis. Se cita el matrimoni junt el 2 de maig de 1230 quan feren la donació d'una propietat a l'abadia de Notre Dame d'Ourscamp. Del seu matrimoni amb Dammartin nasqueren:
Ja vídua, Maria es casà de nou el 1240 amb Mateu de Montmorency, senyor d'Atichy, fill de Mateu II, baró de Montmorency i de Gertrudis de Soissons, que morí a la batalla de Mansura, durant la Setena Croada, el 8 de febrer de 1250.[2][4] Referències
|
Portal di Ensiklopedia Dunia