Lluís Reñé i Padrisa

Lluís Reñé i Padrisa

Biografia
Naixement	18 setembre 1889 Barcelona
Mort	2 juliol 1963 (73 anys) Barcelona
Activitat
Ocupació	futbolista
Esport	futbol
Posició a l'equip	Porter
Clubs professionals Anys Equip 1907-1908 Ibèric FC 1908-1909 FC Català 1909-1910 RCD Espanyol 1910-1911 FC Espanya 1911-1914 FC Barcelona 1914 FC Espanya [1] 1915 Universitary SC [2] Selecció nacional Anys Equip PJ (g) 1910-1912[3] Catalunya 4 (0)
Llista Trajectòria   Equip – FC Barcelona   Selecció nacional –   Catalunya

Lluís Reñé i Padrisa (Barcelona, 18 de setembre de 1889 - Barcelona, 2 de juliol de 1963), també esmentat com Lluís Renyé, fou el primer porter que es consolidà com a titular indiscutible en la història barcelonista i posteriorment un destacat dibuixant.[4][5][6]

Trajectòria

En els seus inicis fou jugador d'Ibèric, FC Català, RCD Espanyol i FC Espanya (com a defensa).[6][7][8] Jugà com a blaugrana entre 1911 i 1914, malgrat que l'última temporada, Lluís Bru el desbancà de la titularitat. Passà a la història per la seva alineació indeguda en la Copa d'Espanya del 1911: el Barcelona derrotà la Gimnástica de Madrid per 4 a 0 i la final prevista seria enfront l'Athletic Club. Mentre l'equip blaugrana denuncià que els bascs jugaven amb cinc anglesos professionals, l'equip bilbaí denuncià la presència en la porteria de Renyé, que havia jugat amb el FC Espanya[9][10] feia menys d'un mes i la reglamentació de l'època no permetia que pogués jugar en dos equips diferents en un espai tan curt de temps. Davant aquesta denúncia, l'equip blaugrana decidí abandonar el trofeu i fou rebut en la ciutat comtal com si hagués estat el legítim campió.

Renyé jugà un total de 71 partits com a porter blaugrana i en aquest període. També destacà com atleta, essent campió de Catalunya en llançament de disc el 1912.[11][6] També fou vocal de la junta del FC Barcelona (1920-21) presidida per Gaspar Rosés.[2]

Format a la Llotja de Barcelona, fou un destacat dibuixant dedicat a les vistes urbanes de la Barcelona vella fetes a la canya.[5][4][6]

Palmarès

FC Barcelona

• Copa espanyola:
  • 1911-12, 1912-13
• Campionat de Catalunya de futbol:
  • 1910-11, 1912-13
• Copa dels Pirineus:
  • 1911, 1912, 1913

Referències

1. «Challenge de los Pirineos». Mundo Deportivo, 05-03-1914. [Consulta: 9 gener 2017].
2. Toni Closa; Josep Pablo, José Alberto Salas i Jordi Mas. Gran diccionari de jugadors del Barça. Editorial Base, 2015. ISBN 978-84-16166-62-6. 
3. Closa, Antoni; Jaume Rius. Selecció Catalana de Fútbol: nou dècades d'història. Editorial Jaume Rius, 1999. ISBN 8492294434. 
4. «Lluís Reñé i Padrisa». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 2 novembre 2011].
5. «Luis Reñé». Mundo Deportivo, 03-07-1963.
6. «Reñé, balones, dulces y arte». David Salinas, Diari Sport, 04-12-2022.
7. «Lluís Reñé Padrisa». Gran Enciclopèdia Catalana, 31-10-2014. [Consulta: 9 gener 2017].
8. «Perfil a periquito.cat». periquito.cat. [Consulta: 9 abril 2019].
9. «Campeonatos de la Federación Catalana». Mundo Deportivo, 12-01-1911.
10. «Torneo footballistico». Mundo Deportivo, 09-03-1911.
11. «Lluís Reñé i Padrisa. Un artista en tots els camps». Vilaweb.cat. [Consulta: 2 novembre 2011].

Bibliografia

• Editorial Base Diccionario de Jugadores del F. C. Barcelona, pàg. 321 d'Àngel Iturriaga (ISBN 978-84-92437-74-0)