Llançament de disc
El llançament de disc és una prova de l'atletisme en què es llança un objecte pesant de secció circular denominat disc el més lluny possible. És un esport antic, com demostra l'estàtua de Miró el Discòbol, del segle V aC. Tot i que no forma part del pentatló modern, va ser una de les proves que de l'antic pentatló antic, que es pot remuntar almenys al 708 aC.[1] Forma part del decatló. HistòriaL'esport de llançar el disc es remunta a l'antiga Grècia, on era un dels esports del Jocs Olímpics de l'antiguitat.[2] El disc com a esport va ser ressuscitat a Magdeburg, Alemanya, per Christian Georg Kohlrausch i els seus estudiants durant la dècada de 1870.[3] La competició organitzada es va reprendre a finals del segle xix i ha format part dels Jocs Olímpics d'Estiu moderns des de la primera edició, els Jocs Olímpics d'Estiu de 1896. El primer atleta modern que va llançar el disc mentre feia girar tot el cos va ser František Janda-Suk, de Bohèmia (actual República Txeca).[4] Va inventar aquesta tècnica en estudiar la posició de la famosa estàtua del Discòbol. Després de només un any desenvolupant la tècnica va guanyar una medalla de plata als Jocs Olímpics de 1900. La competició femenina va començar a les primeres dècades del segle xx. Inicialment la competició es va disputar a nivell nacional i regional, per ser afegida al programa olímpic als Jocs de 1928. Característiques del discEl pes del disc és de 2 kg per a homes i d'1 kg per a dones. Té un diàmetre de 219–221 mm i una amplada de 44–46 mm en la categoria masculina mentre que en la femenina té un diàmetre de 180–182 mm i una amplada de 37–39 mm.
Tècnica de llançamentL'atleta ha d'iniciar la seva actuació des d'una posició estàtica. El disc ha de ser subjectat per la part superior dels dits, amb els tous de manera que no caigui a terra. L'atleta haurà de posar-se a la part de darrere. Des d'aquesta part s'inicia el moviment fent un pas cap endarrere i fent una volta sobre el seu propi eix i llençant quedant davant del camp de llançament. Haurà d'abandonar el cercle una vegada que el disc hagi caigut a terra. Perquè sigui vàlid el llançament el disc haurà de caure dins de la part interior de les línies de demarcació del sector de caiguda. També l'atleta ha de sortir per la part d'enrere del cercle, després d'haver realitzat el seu llançament. Un llançament es mesura des de la marca més propera efectuada pel disc fins a l'interior de la circumferència del cercle. L'atleta no pot introduir res al cercle. Llançament nulMotius:
Per a controlar les marques i els nuls hi ha jutges federats. Rècords
Rècords continentals
Millors marques mundialsMillors marques masculines
Millors marques femenines
Medallistes OlímpicsMedallistes masculinsMedallistes femeninesReferències
|
Portal di Ensiklopedia Dunia