|
Llengua washo
 El washo (també washoe [ˈwaʃo],[3] endònim wá:šiw ʔítlu)[4] és una llengua indígena americana amenaçada, que es classifica usualment com una llengua aïllada encara que s'ha especulat amb un parentiu remot amb les llengües hoka. Aspectes històrics, socials i culturalsHistòria de la llenguaEn l'actualitat encara es parla per alguns membres de l'ètnia washo que viuen a la frontera entre Califòrnia i Nevada en els drenatges dels rius Truckee i Carson, prop del llac Tahoe, la llengua està amenaçada perquè té un perill imminent de convertir-se en una llengua morta. Les estimacions del nombre de parlants van des de 10 parlants fluents fins a 252 persones amb algun coneixement, d'acord amb el cens nord-americà de 2000, d'elles 203 a Nevada i 38 a Califòrnia.[1] Hi ha dos programes destinats a estimular el seu ús i augmentar el nombre de parlants. A la fi del segle XX hi havia 64 individus d'entre 5 i 17 anys amb coneixements raonables de la llengua, 4 d'ells tenien un coneixement limitat de l'anglès per no ser la seva llengua materna.[1] Etnogràficament, els parlants de washo pertanyien a l'àrea cultural de la Gran Conca, mentre que la resta de grups ètnics d'aquesta àrea del grup de llengües numic.[5] D'altra banda l'idioma washo mostra contactes històrics amb la família uto-asteca (numic), maidu i miwok aquestes últimes connectades tant amb l'àrea lingüística de la Gran Conca i de Califòrnia. Dialectologia i variantsL'idioma washo mostra poca variació geogràfica. Jacobsen (1986:108) va escriure, «quan hi ha dues variants d'una característica, generalment una es troba en una àrea més septentrional i l'altra en una àrea més meridional, encara que les línies que separen ambdues àrees per a diferents característiques no sempre coincideixen», és a dir, existeix un feix dispers d'issoglosses. ClassificacióEl washo clarament no està emparentat amb les llengües de la seva àrea cultural, les tres llengües veïnes són el paiute del nord (numic, uto-asteca), el maidu i el miwok (pròpiament dits), que clarament són de famílies diferents. Tampoc s'han trobat parentius clars amb cap altra llengua, encara que alguns autors apunten a un possible i remot parentiu amb les llengües hoka.[6] J. P. Harrington ha trobat algunes coincidències amb les llengües chumash, que alguns autors connecten amb les llengües hoka. Més recentment Terrence Kaufman va reconsiderar la hipòtesi hoka i va considerar probable que el washo estigui connectat amb les llengües hoka, encara que va considerar dubtosa la pertinença del chumash al hoka.[7] A causa de l'absència d'evidències clares altres autors com Mithun (1999) posen en qüestió la validesa del hoka, i consideren que el washo és una llengua aïllada. Descripció lingüísticaFonologiaEl washo té una harmonia vocàlica regressiva o umlaut. És interessant notar que els mecanismes d'aquesta sinharmonia difereixen en les varietats septentrionals i meridionals. L'inventari consonàntic del washo ve donat per:[8]
L'inventari vocàlic ve donat per:
GramàticaEl washo usa la reduplicació com a procediment morfològic en verbs icònics per indicar aspecte gramatical reiteratiu o plural. L'ordre bàsic és SOV. El washo usa tant prefixs com sufixs en el nom i en el verb. La conjugació verbal inclou un gran nombre d'afixos pel temps gramatical. Referències
Bibliografia
Enllaços externs |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Portal di Ensiklopedia Dunia
