|
Llengües mandenkà
El mandenkà, de vegades escrit mandingà, mandinkà, o malinké és un continu dialectal d'Àfrica occidental. Actualment els dialectes mandenkà es parlen a diferents països, com Gàmbia, Guinea, Guinea Bissau, Senegal, Mali, Sierra Leone, Libèria, Burkina Faso i Costa d'Ivori. Cal no confondre el nom donat a la llengua globalment amb els noms de molts dels dialectes que la componen. Classificació externaEl mandenkà forma part de les llengües mandé, concretament de les llengües mandé centrals. D'altres llengües, com les del grup mokolé (mogofin, koranko, lele i kakabe), el jogo, el vai i el kono, no són mandenkà pròpiament, però són pròximes. Diferents dialectesEntre els dialectes mandenkà es troben els següents. Dialectes occidentals
Dialectes orientals
Altres llengües, com les del grup mokolé (mogofin, koranko, lele i kakabé), el jogo, el vai i el kono, no són mandenkà pròpiament, però en són molt properes. Escriptura
CaracterístiquesÉs una llengua aglutinant i SOV. És una llengua tonal que presenta principalment dos tons: alt i baix, una modulació ascendent i una altra descendent, encara que les varietats del mandinkà parlades a Gàmbia i el Senegal poden perdre l'accent tonal degut a la proximitat amb llengües veïnes no tonals com el wòlof. Variació en el vocabulari dels parlars mandenkàEl mandenkà és una llengua eminentment oral, és a dir, sense tradició escrita. Les diferències fonamentals entre els parlars es troben en els sons consonàntics, en els sons vocàlics, en la sintaxi (formació de frases) i, en menor mesura, en el lèxic (vocabulari). A més de les diferències degudes a la diversitat geogràfica i a l'evolució de la llengua, altres diferències es deuen a la situació geopolítica: un parlant d'un país colonitzat per França utilitzarà termes prestats del francès, mentre que un altre d'un país colonitzat pels britànics farà el mateix amb paraules d'origen anglès. Per exemple, liburu (< fr. livre) = buku (< en. book) = kitabu (< àr. كتاب, kitab) = gafe, kafa (en mandenkà). Directament de l'àrab ve la salutació mandinga: Salaamalekum (‘la pau sigui amb tu’) i moltes altres paraules de la vida religiosa, ja que l'islam és majoritari entre els seus parlants. Situació actualSegons Linguamón – Casa de les Llengües, la llengua mandenkà en el seu conjunt és parlada per aproximadament 15 milions de persones dels països de l'Àfrica Occidental, deu milions dels quals ho fan com a primera llengua i la resta, com a segona. Els països amb més parlants del mandenkà són Mali (diverses varietats de maningà occidental, varietats de maninkà oriental, varietats de maningà de Kita, varietats de bàmbara, etc: 4 milions), Guinea (varietats de maninkà oriental: Kankan, Sankaran, Konya, etc: 2,6 milions), Burkina Faso (1,3 milions), Senegal, Costa d'Ivori, Gàmbia i Guinea Bissau. No és llengua oficial a cap regió, tot i que el mandinga té alguna mena de reconeixement legal al Senegal i a Burkina Faso, on té una certa presència a l'ensenyament. A Mali, Guinea i Costa d'Ivori té protecció segons la llei però és molt relegada a la pràctica.[1] Origen i expansió de la llengua mandenkàEl centre original de la llengua mandenkà és la regió de Mandén, una zona de pujols a la vora del riu Níger, que es troba repartida entre els actuals països de Guinea Conakri i Mali. Aquesta llengua va experimentar una considerable expansió gràcies al poder de l'Imperi de Mandén, mandenkà o de Mali, des del s. XIII. Mandén era pronunciat Malí pels fulbé, i mandenkà, malinké. Referències
Bibliografia
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Portal di Ensiklopedia Dunia
