La llengua bàmbara o bamanankan (kan és ‘llengua’, en bàmbara), en denominació pròpia bamana o banmana,[1] és una llengua africana del grup mandé que parlen uns deu milions de persones a Mali, Burkina Faso, Senegal, Mauritània, Gàmbia i la Costa d'Ivori. Emparentada molt estretament amb el mandinkà i el julà, en el món universitari es considera que totes tres són variants de la mateixa llengua mandenkà.
Distribució i varietats
El bambara fa el paper de llengua franca en l'àrea d'influència de la cultura bamana. La parlen entre 2.700.000 i 3.200.000 parlants per als quals és la primera llengua, i, aproximadament uns 6 o 7 milions més de parlants que tot i que no és la seua primera llengua la dominen i l'usen. Malgrat eixe nombre considerable de parlants, la llengua bambara no va començar a escriure's fins a la dècada dels 30 del passat segle. Es tracta per tant d'una llengua fonamentalment oral i que no ha estat sotmesa als avantatges i desavantatges d'una fixació escrita. Actualment, després de la presència colonial, està fortament influenciada pel francés i conté molts gal·licismes.
Es consideren dialectes del bambara entre d'altres el diangirte, el kalongo, el massasi, el niamassa, el somono i el toro.
Característiques
És una llengua aglutinant i SOV que presenta dos tons diferents. Els substantius no tenen gènere propi i és la desinència de l'adjectiu la que marca si s'ha d'aplicar a entitats masculines o femenines. Els verbs tampoc no tenen conjugació que indiqui temps, que es marca amb altres paraules adjacents.
Compta amb set vocals, que poden ser al seu torn nasals o no nasals, distinció de caràcter fonemàtic. L'inventari de consonants és mitjà, amb presència de sons bilabials, labiodentals, alveolars, postalveolars, palatals, velars, labiovelars i glotals, amb predomini de sons sonors.
Alfabet i literatura
La llengua bambara utilitza set vocals: a, e, ɛ, i, o, ɔ i u. A partir de l'ocupació de l'imperi colonial francès es va començar a escriure en llengua bambara i la seva primera ortografia es va editar el 1967. L'alfabetització en llengua bamana és limitada, sobretot a les zones rurals. Degut al predomini del francès com a llengua de l'educació, hi ha poca literatura en llengua bambara. Tot i això, hi ha molta literatura oral que sol parlar de reis i herois. Els griots (jeliw en bambara) són els encarregats d'explicar aquesta tradició literària; són una barreja d'explicadors d'històries, cantants i llibres d'història humans que s'han après les històries cantant-les i recitant-les durant molts anys. Moltes de les seves cançons són tan antigues que es poden datar a partir de l'antic regne del Malí.
Distribució geogràfica
El bambara és utilitzat per tot Mali com a llengua franca. És una llengua molt parlada a l'est, sud i nord de Bamako, on els seus parlants conformen el principal grup humà de la zona. Aquesta és la regió que és considerada com la zona original dels bambares, sobretot Ségou, a on es van separar d'altres grups humans mandingues.[2]
Jean-Paul Colleyn i altres Bamana: The art of d'existence in Mali, Museum for African Art, Nova York, 2001 (Hi ha també edicions en francés i alemany).
Bailleul Ch. Dictionnaire Bambara-Français. 3e édition corrigée. Bamako : Donniya, 2007, 476 p.
Bird, Charles, Hutchison, John & Kanté, Mamadou (1976) An Ka Bamanankan Kalan: Beginning Bambara. Bloomington: Indiana Univ. Linguistics Club.