Liguowuïta

Liguowuïta
Fórmula química	WO₃
Localitat tipus	Nanyang, Comtat de Huaping, Lijiang, Yunnan, República Popular de la Xina
Classificació
Categoria	òxids
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 7:3258(2) Å; b = 7:5477(2) Å; c = 7:7113(2) Å; β = 90,678(3)°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Color	groc verdós
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	3 a 4
Lluïssor	grassa
Color de la ratlla	blanc
Densitat	7,22 g/cm^3 (calculada)
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA2020-097
Símbol	Lgw
Referències	[1]

La liguowuïta és un mineral de la classe dels òxids que pertany i dona nom al subgrup de la liguowuïta. Rep el nom en honor a Li Guowu (李国武) (1964–) de la Universitat de Geociències de la Xina, a Pequín, en reconeixement a les seves grans contribucions a la recerca de nous minerals.

Característiques

La liguowuïta és un òxid de fórmula química WO₃. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2021, sent publicada l'any 2022.[2] Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 3 i 4.

Les mostres que van servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troben conservades a les col·leccions mineralògiques del Museu Geològic de la Xina, a Beijing (República Popular de la Xina), amb el número de catàleg: 16121, i al laboratori d'estructura cristal·lina de l'institut de recerca científica de la Universitat de Geociències de la Xina, a Beijing, amb el número de catàleg: ny-5-3.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a Nanyang, dins el comtat de Huaping (Lijiang, República Popular de la Xina), on es troba en forma de cristalls prismàtics, d'entre 0,05 a 0,1 mm de diàmetre. Aquest indret és l'únic a tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.

Referències

1. «Liguowuite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 16 març 2022].
2. Xue, Yuan; Sun, Ningyue; He, Hongping; Chen, Aiqing; Yang, Yiping «Liguowuite, WO3, a new member of the A-site vacant perovskite type minerals from the Panzhihua–Xichang region, China». European Journal of Mineralogy, 34, 1, 08-02-2022, pàg. 95–108. DOI: https://doi.org/10.5194/ejm-34-95-2022 [Consulta: 13 octubre 2022].