Laumontita

Laumontita
Laumontita de Valdemanco, Madrid, Espanya
Fórmula química	CaAl₂Si₄O₁₂·4H₂O
Epònim	François Pierre Nicolas Gillet de Laumont
Localitat tipus	Huelgoat
Classificació
Categoria	silicats > tectosilicats > zeolites
Nickel-Strunz 10a ed.	9.GB.10
Nickel-Strunz 9a ed.	9.GB.10
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/F.11 – Anhang
Dana	77.1.1.4
Heys	16.9.23
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Hàbit cristal·lí	prismes quadrats amb terminacions abruptes obliqües; radiat, columnar, fibrós, massiu
Estructura cristal·lina	a = 14.724(9) Å, b = 13.075(6) Å, c = 7.559(2) Å, β = 112.01(3)°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Color	incolor a rosa; blanc, gris, groc, marró, marró daurat i vermell
Macles	en {100}
Exfoliació	perfecta en {010}{110}
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	3,5 a 4
Lluïssor	vítria, nacrada, mat
Color de la ratlla	blanca
Densitat	2,23 a 2,41 g/cm³ (mesurada); 2,25 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1.502 - 1.514 nβ = 1.512 - 1.522 nγ = 1.514 - 1.525
Birefringència	δ = 0,012
Angle 2V	mesurat: 26° a 47°, calculat: 34° a 44°
Dispersió òptica	r < v distingible
Impureses comunes	Na, K, Fe
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1997 s.p.
Símbol	Lmt
Referències	[1]

La laumontita és un mineral de la classe dels silicats i del grup de les zeolites. Va ser anomenada com a laumonita l'any 1805 per Abraham Gottlieb Werner en honor del mineralogista francès Francois Pierre Nicolas Gillet de Laumont (1747-1834), sent reanomenada amb el seu nom actual l'any 1821 per Karl Cäsar von Leonhard. També és comeguda amb el terme schneiderita.

Característiques

La laumontita és un tectosilicat hidratat de calci que sol utilitzar-se com a filtre químic. Cristal·litza en el sistema monoclínic, formant prismes quadrats amb terminacions abruptes obliqües. També se'n pot trobar amb un hàbit radiat, columnar, fibrós o massiu. Es deshidrata fàcilment quan s'emmagatzema en un ambient de baixa humitat. Acabada de collir, si no ha estat exposada a la intempèrie, pot ser translúcida o transparent. Durant un període que pot anar d'hores a dies, la pèrdua d'aigua la converteix en un mineral de color blanc opac. Aquesta varietat s'anomena de manera comuna leonhardita.

Formació i jaciments

Es forma en zones hidrotermals a partir de la descomposició d'altres minerals inestables com l'analcima. És un mineral comú, que es troba a tot el món. Pot ser localment abundant, formant filons. S'associa freqüentment amb altres zeolites, incloent estilbita i heulandita.

Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la Sèrra de Horno, una serra situada al municipi de Vielha e Mijaran (Vall d'Aran).[2]

Varietats

• La caporcianita és una varietat blanca i massiva de laumontita trobada a Sky Blue Hill (Califòrnia, Estats Units).[3]
• La leonhardita és una varietat deshidratada i opaca, anomenada així per Johann Reinhard Blum l'any 1843 en honor de Karl Caesar von Leonhard (1779-1862), professor de mineralogia de la Universitat de Heidelberg.[4]
• La vanadio-laumontita és una varietat que conté vanadi, trobada originàriament als dipòsits de Cu-V-U de Tyuya-Muyun, a la vall de Ferganà, Kirguizstan.[5]

Referències

1. «Laumontite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 setembre 2014].
2. Joan Vinyoles Verdaguer · Josep Lluís Garrido Rufaste · Josep Carreras Peñalvert «Mineralitzacions en esquerdes de tipus alpí a la Sèrra de Horno, Vielha e Mijaran, Val d’Aran, Lleida, Catalunya, Espanya». Mineralogistes de Catalunya, 12, 3, 2016, pàg. 5 - 54 [Consulta: 24 novembre 2023].
3. «Caporcianite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 setembre 2014].
4. «Leonhardite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 setembre 2014].
5. «Vanadio-laumontite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 setembre 2014].