La Regenta (pel·lícula)

La Regenta

Fitxa
Direcció	Gonzalo Suárez
Protagonistes	Pilar Bardem Keith Baxter Nigel Davenport Maruchi Fresno Rosario García Ortega Agustín González Charo López Adolfo Marsillach i Soriano Isabel Mestres Emma Penella María Luisa Ponte
Director artístic	Miguel Narros
Producció	Emiliano Piedra
Dissenyador de producció	Wolfgang Burmann
Guió	Juan Antonio Porto i Leopoldo Alas
Música	Angelo Francesco Lavagnino i Carmelo Alonso Bernaola
Fotografia	Luis Cuadrado
Muntatge	José Antonio Rojo
Productora	Emiliano Piedra P.C
Dades i xifres
País d'origen	Espanya
Estrena	19 desembre 1974
Durada	93 min
Idioma original	castellà
Color	Eastmancolor
Format	2.35:1
Descripció
Basat en	La Regenta
Gènere	drama

La Regenta és una pel·lícula espanyola de 1974 dirigida per Gonzalo Suárez. Es tracta d'una adaptació cinematogràfica de la novel·la homònima de Leopoldo Alas «Clarín». Un retrat de la societat de Vetusta (capital de província, molt identificable amb Oviedo) en l'últim terç del segle xix.[1][2]

Argument

Ana Ozores es casa amb l'antic Regent de l'Audiència de Vetusta, Víctor Quintanar, home bondadós però maniàtic i molt major que ella. Veient-se sentimentalment abandonada, Ana comença a ser cortejada pel donjuán provincià Álvaro Mesía. El canonge magistral Sr. Fermín de Pas (el seu confessor) s'aboca des del campanari de la catedral com un ocell de rampinya assetjant.

Fitxa artística

Personatge	Intèrpret
Ana Ozores	Emma Penella
Fermín de Pas	Keith Baxter
Álvaro Mesía	Nigel Davenport
Doña Paula	Rosario García Ortega
Víctor Quintanar	Adolfo Marsillach
Petra	Charo López
Visitación	Pilar Bardem
Tomás Crespo "Frígilis"	Agustín González
Petronila Rianzares	María Luisa Ponte
Marquesa	Maruchi Fresno
Párroco Contracalles	Antonio Iranzo

Escultura dedicada a «La Regenta» en la Plaça de la Catedral d'Oviedo.

Comentaris

El productor Emiliano Piedra perseguia aquest projecte des que li ho va proposar sense èxit a Luis Buñuel i a Orson Welles.

Gonzalo Suárez no semblava pel seu cinema experimental el director més idoni ni Emma Penella per la seva edat l'actriu adequada, no obstant això, la pel·lícula va tenir èxit i va collir excel·lents crítiques.

Penella no tornaria al cinema fins a onze anys després. La sobtada mort de la seva mare va retardar un dia el començament del rodatge i va obligar a passar el paper reservat a la seva germana Terele Pávez a Charo López, que per la seva tasca va rebre el premi del Sindicat Nacional de l'Espectacle.

María Luisa Ponte tornaria a encarnar el mateix personatge en l'adaptació televisiva de Fernando Méndez-Leite Serrano el 1995.[3]

Premis

Va participar en el 9è Festival Internacional de Cinema de Moscou.[4] Charo López va guanyar el premi a la millor actriu principal als Premis del Sindicat Nacional de l'Espectacle de 1974.[5]

Referències

1. La Regenta Arxivat 2012-02-03 a Wayback Machine.
2. La Regenta, novela de Clarín en la pantalla. ABC, Blanco y Negro. (04/01/1975).
3. La Regenta, adaptada al cine por Gonzalo Suárez. Diego Galán. El País (22/04/2004).
4. «9th Moscow International Film Festival (1975)». MIFF. Arxivat de l'original el 16 gener 2013. [Consulta: 6 gener 2013].
5. «El amor del capitán Brando», de Armiñán, primero de los Premios Sindicales Cinematográficos 1974, ABC, 31 de gener de 1975