María del Rosario López Piñuelas coneguda artísticament com a Charo López (Salamanca, 28 d'octubre de 1943) és una actriu espanyola.[1]
Biografia
Començaments
Mentre estudia Filosofia i Lletres a la seva ciutat natal participa en diverses funcions de teatre universitari. La seva incipient vocació artística troba llit professional amb les pel·lícules Ditirambo, de Gonzalo Suárez i El hueso, d'Antonio Giménez-Rico en 1967.[2]
Cursa estudis en la Escola Oficial de Cinema i perfecciona la seva tècnica teatral alhora que treballa en nombrosos espais dramàtics de Televisió Espanyola i en sèries com Los camioneros, de Mario Camus i El pícaro, de Fernando Fernán Gómez.
El seu pas pel cinema al començament de la dècada de 1970 es redueix al spaghetti western (El sol bajo la tierra, El bandido Malpelo) i pel·lícules d'escassa projecció que únicament ressalten la seva fotogenia i la seva rotunda bellesa. Luis Buñuel aprova la seva participació en La Voie Lactée (1969), però el sindicat d'actors francès ho impedeix per tractar-se d'una actriu desconeguda.[3]
La seva col·laboració amb Gonzalo Suárez continua a El extraño caso del doctor Fausto (1969), La Regenta (1974) i Parranda (1977).
Los gozos y las sombras
El seu alt reconeixement no arriba fins a 1980 amb un paper secundari en la sèrie de televisió Fortunata y Jacinta, de Mario Camus, i especialment, ja en plena maduresa, gràcies al personatge de Clara Aldán a Los gozos y las sombras, sèrie d'èxit basada en la novel·la homònima de Gonzalo Torrente Ballester.
Posteriorment, encadena treballs rellevants per al cinema: La colmena i La vieja música, de Camus; Los paraísos perdidos, de Basilio Martín Patino; Tiempo de silencio, de Vicente Aranda i Lo más natural, de Josefina Molina. Gonzalo Suárez torna a dirigir-la en la sèrie Los pazos de Ulloa i a les pel·lícules Epílogo, Don Juan en los infiernos i El detective y la muerte. Encara que no accepta el paper que Pedro Almodóvar li ofereix a Matador (1986), sí apareix a Kika en 1993.
En 1997 estrena Secretos del corazón, pel·lícula de Montxo Armendáriz candidata a l'Oscar de Hollywood per la qual aconsegueix el Premi Goya a la millor actriu de repartiment. Després interpreta papers breus a Plenilunio, d'Imanol Uribe o Tiempos de azúcar, de Juan Luis Iborra i protagonitza Nudos i La soledad era esto.
Teatre
Entre 1987 i 1989 realitza una gira teatral a l'Argentina amb els muntatge Hay que deshacer la casa i Una jornada particular.[4] Des de llavors, com a actriu i productora, es decanta per obres que potenciïn la seva vis còmica, entre elles Tengamos el sexo en paz i Carcajada salvaje, representades en diferents etapes des de la dècada de 1990. Així mateix protagonitza Los puentes de Madison, Memorias de Sarah Bernhardt i El otro lado.
Charo López es va casar en dues ocasions, amb el crític, escriptor i cineasta Jesús García de Dueñas (1965-1971) i amb n el periodista Carlos Gabetta (1988-1993).
Filmografia parcial
- Los paraísos perdidos (1965)
- Plan Jack cero tres (1967)
- El hueso (1967)
- La vida sigue igual (1969)
- Ditirambo (1969)
- El extraño caso del doctor Fausto (1969)
- Pastel de sangre (1971)
- Me enveneno de azules (1971)
- El bandido Malpelo (1971)
- La guerrilla (1972)
- El sol bajo la tierra (1972)
- Don Yllán, el mágico de Toledo (1973)
- La leyenda del alcalde de Zalamea (1973)
- Las estrellas están verdes (1973)
- La Regenta (1974) de Gonzalo Suárez
- Madres solteras (1975)
- La Raulito en libertad (1975)
- Largo retorno (1975)
- Las cuatro novias de Augusto Pérez (1976)
- Manuela (1976)
- El límite del amor (1976)
- Ah sì? E io lo dico a Zzzzorro! (1976)
- Luto riguroso (1977)
- Parranda (1977)
- Los placeres ocultos (1977)
- Der Tiefstapler (1978)
- Adiós, querida mamá (1980)
- Historias de mujeres (1980)
- El gran secreto (1980)
- Tres mujeres de hoy (1980)
- Anima - Symphonie phantastique (1981)
- De camisa vieja a chaqueta nueva (Rafael Gil, 1982)
- Adulterio nacional (1982)
- La colmena (Mario Camus, 1982)
- L'home ronyó, (1983)
- Atrapado (1983)
- Interior roig (1983)
- Zama (1984)
- Epílogo (1984)
- Últimas tardes con Teresa (1984)
- Crimen en familia (1985)
- La vieja música (1985)
- Los paraísos perdidos (1985)
- Tiempo de silencio (1986)
- El rey del mambo (1989)
- Cómo levantar 1000 kilos (1991)
- Lo más natural (1991)
- Don Juan en los infiernos (1991)
- La fiebre del oro (1993])
- Kika (Pedro Almodóvar, 1993)
- El día nunca, por la tarde (1994)
- El detective y la muerte (1994)
- Pasajes (1996)
- Secretos del corazón (Montxo Armendáriz, 1997)
- Plenilunio (Imanol Uribe, 1999)
- Tiempos de azúcar (Juan Luis Iborra, 2001)
- La soledad era esto (2002)
- Nudos (2003)
- Las llaves de la independencia (2004)
- Habitación en alquiler (2006)
- Rey Gitano (2015)
Televisió
Teatre
Premis i candidatures
- Premis Goya
- Fotogramas de Plata
- Medalles del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics[6]
Any |
Categoria |
pel·lícula |
Resultat
|
1968 |
Premi Antonio Barbero |
El hueso |
Guanyadora
|
- Unión de Actores
- Premis Sant Jordi de Cinema[7]
Any |
Categoria |
Resultat
|
2009 |
Premi a la trajectòria professional |
Guanyadora
|
- TP d'Or
- Altres
Referències
Enllaços externs
|
---|
1980s | |
---|
1990s | |
---|
2000s | |
---|
2010s | |
---|
2020s | |
---|