Kalevi Vehkonen
Kalevi Vehkonen (Keuruu, 26 de setembre de 1946 - Vantaa, 4 de gener de 2023)[1][2] fou un pilot de motocròs finlandès que destacà en competició internacional a començaments de la dècada de 1970, essent un dels millors competidors del Campionat del Món de motocròs en la categoria dels 250cc durant una curta etapa. A finals de 1971[3] fitxà per Montesa i la temporada de 1972 aconseguí el quart lloc final del Mundial, just darrere dues Suzuki i una Yamaha,[4] situant així a Montesa com el millor fabricant europeu i assolint de passada el millor resultat obtingut mai per una motocicleta catalana en aquest campionat. Fruit de la seva tasca com a pilot provador i de la feina de Pere Pi com a enginyer, Montesa tragué al mercat a finals d'aquell any la Cappra 250 VR ("Vehkonen Replica"),[5] una de les màquines de motocròs més populars al seu temps. Kalevi era oncle de Pekka Vehkonen, Campió del Món de 125 cc el 1985 i quatre vegades Subcampió del Món de 250 cc. El seu fill Ismo, també pilot de motocròs, va ser dues vegades campió de Finlàndia i va competir al mundial al tombant de la dècada del 1980.[2][6] Trajectòria esportivaAbans de fitxar per Montesa, Vehkonen ja havia aconseguit importants triomfs amb Husqvarna, havent guanyat, per exemple, el Campionat de Finlàndia de 250cc[7] i la dura prova d'enduro Päijänteen ympäriajo l'any 1968. Aquell mateix any guanyà el Gran Premi de Finlàndia disputat a Hyvinkää (amb un minut d'avantatge sobre el Campió del Món Joël Robert),[8][9] esdevenint de passada el segon finès a haver guanyat mai un Gran Premi de motocròs. Durant el 1969 viatjà arreu d'Europa amb el seu compatriota Heikki Mikkola, a qui li presentà un amic seu, Georges Meekers, qui acabaria essent el mànager de Mikkola.[8] La temporada de 1971, Vehkonen guanyà el seu segon Gran Premi, el de Polònia,[10] però a finals de temporada, veient que la seva renovació amb la marca sueca s'endarreria més del compte, seguint el consell d'un seu amic se n'anà en cotxe cap a la fàbrica de Montesa,[11] a Esplugues de Llobregat, a oferir els seus serveis a la marca catalana. Després de provar la moto, ambdues parts en quedaren gratament impressionades i ràpidament arribaren a un acord.[11] L'etapa amb Montesa
La seva primera temporada amb Montesa (1972), competí amb una Cappra 250 MX a l'aleshores disputadíssim Campionat del Món de motocròs de 250cc,[3] situant finalment la Montesa just darrere de les màquines japoneses de Joël Robert (Suzuki), Håkan Andersson (Yamaha) i Sylvain Geboers (Suzuki). La seva reeixida "MX", presentada oficialment al gener d'aquell any,[12] pesava 88 quilos i el seu motor oferia 35 CV a 8.500 rpm, amb un parell motor màxim que vorejava les 4.000 rpm. El carburador era un Bing de 37 mm.[12] Després de l'èxit assolit amb aquella moto, el 1973 Montesa en tragué al mercat una rèplica fidel que anomenà Cappra 250 VR ("Vehkonen Replica"). Aquell model donà pas després a les versions "V'75" primer, seguida de les "VA" (1975) i "VB" (1976).[3] Després dels èxits aconseguits la temporada de 1972, Vehkonen començà la pre-temporada de 1973 amb molta empenta. Al març, pilotant un prototipus de Cappra de 360cc, guanyà el Motocròs Internacional De Duinen (a Hechtel-Eksel, Bèlgica), davant d'asos del nivell de Roger De Coster, Håkan Andersson i Heikki Mikkola.[13] Dues setmanes abans, a Lummen, ja havia guanyat la primera mànega i anava encapçalant la segona quan s'hagué de retirar per problemes mecànics. Aquella cursa tenia una concurrència encara més espectacular: De Coster, Mikkola, Joël Robert, Sylvain Geboers, Bengt Åberg i Jim Pomeroy.[5] Malauradament, tan engrescadors inicis no tingueren continuïtat i aquella temporada, al Mundial, no passà d'un decebedor desè lloc final. De cara a 1974, tot i que començà l'any guanyant el Campionat de Finlàndia amb la marca catalana,[1] Montesa no li renovà el contracte i promogué el belga Raymond Boven com a principal pilot de fàbrica.[14] Vehkonen tornà aleshores a Husqvarna i seguí competint un parell de temporades més al Mundial, aconseguint encara algun resultat internacional destacat com ara la victòria al Motocross der Azen de 1975.[15] Palmarès al Campionat del Món
Referències
Enllaços externs |
Portal di Ensiklopedia Dunia