Juguetes rotos
Juguetes rotos és una pel·lícula de documental espanyola, considerada pionera en el seu moment, dirigida per Manuel Summers,coautor del guió amb Tico Medina.[1] Fou fortament censurada en el seu moment (va patir fins a 37 talls) i no es va poder veure sencera fins a la fi del franquisme.[2] SinopsiPer realitzar la pel·lícula es va dedicar a buscar els ídols de la seva infantesa (toreros, boxadors, futbolistes, actors) i es va trobar ancians oblidats i abandonats, alguns vivint en hospicis, altres gairebé en el llindar de la pobresa. Rodada en blanc i negre i usant imatges d'arxiu mostra una imatge crua del desenvolupisme espanyol de la dècada del 1960, mostrant la misèria social i l'amnèsia del país vers la fugacitat de l'èxit.[3] Personatges entrevistats
PremisMalgrat les traves de la censura, als Premis del Sindicat Nacional de l'Espectacle de 1966 va obtenir el 4t premi a la millor pel·lícula (100.000 pessetes).[4] També va guanyar el premi especial del jurat a la Seminci de 1966.[5] Referències
Enllaços externs |
Portal di Ensiklopedia Dunia