|
Juan José de Amézaga
Juan José de Amézaga Landaraso, més conegut com a Juan José de Amézaga (Montevideo, 28 de gener de 1881 - ibídem, 21 d'agost de 1956), va ser un polític i jurista uruguaià, president de la República Oriental de l'Uruguai entre els anys 1943 i 1947. Nascut a Montevideo el 1881, fill del biscaí Juan José Amézaga, emigrat a l'Uruguai el 1880,[1] i de Josefa Landaraso.[2] Malgrat el seu humil origen, va graduar-se en Dret i va esdevenir advocat, després d'haver cursat estudis a Europa, a la Universitat de París.[3] Especialista en Dret Civil, matèria en la qual va exercir la docència a la Universitat de la República entre 1910 i 1933.[2] Militant del Partit Colorado,[1] i persona pròxima a José Batlle y Ordóñez,[2] va ser elegit diputat pel departament de Durazno, càrrec que va ocupar entre 1907 i 1915. El darrer any va esdevenir ministre d'Indústria.[1] Va ser així mateix president del Banc d'Assegurances de l'Estat entre 1917 i 1933,[1] renunciant en produir-se el cop d'estat de Gabriel Terra.[3] Va ser membre de la Junta consultiva que va redactar la constitució de 1942.[2][3] Va assumir la presidència amb suport de batllistes i baldomiristes, mantenint la línia estatista i normalitzant la situació política després dels cops de Gabriel Terra i de Alfredo Baldomir.[1] Es destaca del seu govern el patrocini de les obres públiques, per tal de combatre l'alt nivell d'atur que hi havia.[1] Va impulsar les lleis de Consells de Salaris, vacances anuals, indemnització per acomiadament, i igualtat de drets per a la dona.[1] LlegatUn carrer de Montevideo porta el seu nom.[1] Referències
Vegeu tambéEnllaços externs
|
||||||||||||||||||||||||||||
Portal di Ensiklopedia Dunia
