Juan Contreras y San Román

Juan Contreras y San Román

Biografia
Naixement	23 juny 1807 Pisa (Itàlia)
Mort	5 juliol 1881 (74 anys) Madrid
Capità general de Catalunya
17 febrer 1873 – 30 març 1873 ← Eugenio de Gaminde y Lafont – José García y Velarde →
Senador al Senat espanyol
6 setembre 1872 – desembre 1873 Circumscripció electoral: província de Barcelona
Diputat al Congrés del Sexenni Democràtic
16 febrer 1869 – 24 febrer 1872 Circumscripció electoral: Llorca
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	polític, militar
Partit	Partit Republicà Democràtic Federal
Carrera militar
Rang militar	general
Signatura

Juan Contreras y San Román (Pisa, 2 de març de 1807[1] - ¿?, 1881) fou un militar i polític espanyol.

Liberal, fou allunyat de l'exèrcit el 1823. El 1841 es proclamà esparterista. Posteriorment, s'uní al general Prim i intervingué en la fracassada revolta de la caserna de San Gil a Madrid de 1866.

Fou diputat a les corts constituents del 1869 i se significà com a dirigent dels intransigents[2] del Partit Republicà Democràtic Federal, formant part del seu Directori Nacional entre l'abril i l'octubre del 1872[3] i participà en l'alçament intransigent de l'octubre de 1872 i dirigí l'alçament intransigent de novembre de 1872.

Proclamada la Primera República Espanyola, fou nomenat capità general de Catalunya,[4] càrrec que ocupà des de febrer. El general Contreras va sortir de Barcelona el 15 de març en direcció a Esparraguera amb sis companyies del regiment d'infanteria d'Amèrica, una secció del regiment de cavallería d'Alcantara, una altra d'Almansa, i una altra de Tetuan, i una bateria d'artilleria de muntanya, dirigint-se a continuació a Manresa i Moià[5] havent d'encapçalar la columna des de Moià fins a Vic per enfrontar-se a Jeroni Galceran i Martí Miret que li tallaven el camí a La Gleva, on tot i foragitar els carlins i morir Galceran,[6] però es va haver de retirar de nou a Vic.[5] mentre Francesc Savalls, va emprendre un atac contra Ripoll, que va caure el 23 de març[7] i va dimitir març del 1873 en desacord de la tàctica de persecució dels carlins que se li havia imposat.[8]

El 14 de juliol es posà al davant del moviment cantonalista de Cartagena com a general en cap,[3] i quan la revolució cantonal fou vençuda el 12 de gener del 1874, s'exilià a Orà.

Referències

1. CONTRERAS ROMAN, JUAN, Índex del Congrés dels Diputats
2. Els intransigents eren els partidaris de la utilització de medis revolucionaris i violents per aconseguir la implantació de la República.
3. (castellà) Manuel Rolandi Sánchez-Solís, De la Revolución de septiembre de 1868 al reinado de Amadeo de Saboya Arxivat 2010-02-22 a Wayback Machine.
4. Cuerpo de estado mayor (1887):p.27
5. Cuerpo de estado mayor (1887):p.38-39
6. Abellan (2006):p.585
7. Cuerpo de estado mayor (1887):p.49
8. Cuerpo de estado mayor (1887):p.59-60

Bibliografia

• Narración militar de la guerra carlista de 1869 a 1876 (en castellà). El cuerpo de estado mayor del ejército, 1887. 
• Abellan i Manonellas, Joan Anton «Els Galceran: Una nissaga carlina de Prats de Lluçanès». Ausa, vol.22, n.158, 2006.

Enllaços externs

• «Juan Contreras y San Román». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.