Jeroni Galceran i Terrés

Jeroni Galceran i Terrés

Biografia
Naixement	21 maig 1820 Prats de Lluçanès
Mort	24 març 1873 (52 anys) la Gleva (Osona)
Activitat
Ocupació	militar
Activitat	1833 -
Carrera militar
Rang militar	alferes
Família
Pare	Josep Galceran i Escrigàs

Jeroni Galceran i Tarrés (Prats de Lluçanès, 21 de maig de 1820 – la Gleva, 23 de març del 1873) fou un militar carlí

Fill de Josep Galceran i Escrigàs, va participar en algunes accions de la primera guerra carlina,[1] sent ferit en el Setge de Solsona, i va fugir a França acabada la guerra fins al 1846, quan esclata la Segona guerra carlina i torna a les ordres de Ramon Cabrera. Va ser un dels caps carlins catalans en la tercera carlinada, participant en l'Assalt de Terrassa[2] i sent nomenat comandant general de la Província de Barcelona un cop destituït Joan Castells i Rossell en 1873.[3]

En el Foc de la Gleva amb 3000 homes i 100 cavalls, ocupà les alçades a La Gleva i Sant Hipòlit de Voltregà, bloquejant el destacament republicà de Conanglell,[4] morint en la batalla.[5]

Referències

1. Abellan i Manonellas, 2006, p. 578.
2. Els personatges de l'assalt carlí a Terrassa del 22 de juliol, un per un. Nació Digital, 20/07/2012. 
3. Abellan i Manonellas, 2006, p. 583.
4. Narración militar de la guerra carlista de 1869 a 1876 (en castellà). El cuerpo de estado mayor del ejército, 1887, p. 48. 
5. Abellan i Manonellas, 2006, p. 585.

Bibliografia

• Abellan i Manonellas, Joan Anton «Els Galceran: Una nissaga carlina de Prats de Lluçanès». AUSA, XXII, 158, 2006.