Josep Roig i Bergadà

Josep Roig i Bergadà

Biografia
Naixement	(es) José Roig y Bergadá 18 agost 1864 Tarragona
Mort	22 març 1937 (72 anys) Barcelona
Diputat al Congrés dels Diputats
4 d'abril de 1898 – 16 de març de 1899
← Josep Maria Cornet i Mas Lluís Sedó i Guichard →
Circumscripció	Sant Feliu de Llobregat
13 de juny de 1901 – 27 de març de 1903
← Lluís Sedó i Guichard Josep Lletget Sardà →
Circumscripció	Sant Feliu de Llobregat
5 d'octubre de 1905 – 30 de març de 1907
← Josep Lletget Sardà Laureà Miró i Trepat →
Circumscripció	Sant Feliu de Llobregat
Alcalde de Barcelona
febrer de 1910 – desembre de 1910
← Josep Collaso i Gil Salvador de Samà i Torrents →
Ministre de Gràcia i Justícia
9 de novembre de 1918 – 5 de desembre de 1918
← Antoni Maura i Montaner Alexandre Rosselló i Pastors →
President de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya
9 de novembre de 1932 – 5 de desembre de 1934
← Ramon Coll i Rodés Amadeu Hurtado i Miró →
Dades personals
Formació	Universitat de Barcelona
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	Advocat
Partit	Partit Liberal
Llista Batlle de Barcelona Diputat a Corts Ministre de Gràcia i Justícia Senador al Senat espanyol

Josep Roig i Bergadà (1902)

Josep Roig i Bergadà (Tarragona, 18 d'agost de 1864 - Barcelona, 22 de març de 1937) fou un advocat i polític català.

Biografia

Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona i s'especialitzà en dret mercantil. Formà part del consell d'Administració de La Maquinista Terrestre y Marítima. Alhora, milità a la facció demòcrata del Partit Liberal, impulsada per José Canalejas, amb la que fou elegit diputat pel districte de Sant Feliu de Llobregat a les eleccions generals espanyoles de 1898, 1901 i 1905. També fou alcalde de Barcelona entre febrer i desembre de 1910. El 1911 fou nomenat senador vitalici, i com a tal va defensar al Congrés de Diputats el projecte de llei de mancomunitats provincials.[1]

Durant la crisi provocada per la vaga general de 1917 formà part de l'Assemblea de Parlamentaris i donà suport a un eventual estatut d'autonomia per a Catalunya, raó per la qual va ser un dels tres presidents de la Comissió creada per tal de redactar-lo. Fou nomenat Ministre de Gràcia i Justícia el 9 de novembre de 1918, però degut a l'actitud hostil vers l'autonomia catalana de Santiago Alba Bonifaz va dimitir el 5 de desembre del mateix any i provocà una forta crisi de govern. Durant el seu curtíssim mandat creà els tribunals de menors.[2] Va ser també membre del Consell d'Estat i fiscal del Tribunal Suprem.

Amb la República Roig i Bergadà, defensor d'una monarquia parlamentària i d'un regionalisme democràtic, va voler ingressar a la Dreta Liberal Republicana de Catalunya, però aviat s'apartà de l'activitat política.

Com a advocat, va intervenir en els conflictes entre els empresaris i els treballadors, i també fou president de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya el 1933-1934 i degà del Col·legi d'Advocats de Barcelona el 1935-1936. Va participar en la defensa de la llei de creació del Tribunal de Cassació de Catalunya davant del Tribunal de Garanties Constitucionals de la República.[3]

Va col·laborar als periòdics La Rambla, La Vanguardia en temps de Gaziel,[4] i al Butlletí de la Cambra Mercantil.[2] La ciutat de Tarragona li ha dedicat un carrer.[1]

Obres

• ¡Abajo los consumos!: contribución al estudio para supresión de este impuesto (Barcelona, 1906)
• Estado actual de la Administración de Justicia en España :reformas convenientes á su organización y funcionamiento. (Barcelona, 1919)
• Las sociedades de responsabilidad limitada (Barcelona 1930)
• Doctrina liberal y democrática (Madrid 1931), que recull els articles censurats durant la Dictadura al diari madrileny La Libertad
• De la función judicial en el Estatuto catalán (Madrid 1932)

Referències

1. Jou i Mirabent, Xavier. "Josep Roig i Bergadà: aproximació biogràfica". A: Recull Josep Roig i Bergadà (1864 - 1837). Tarragona>: Estació de Recerca Bibliogràfica i Documental "Margalló del Balcó", 1993. Pàg.13-14
2. Carod-Rovira, Josep Lluís. Cent personatges: del Baix Penedès al Montsià. Tarragona: El Mèdol, 1985, p. 142. 
3. 200 años de historia de Tarragona. Tarragona: Diari de Tarragona, 2008, p. 159. 
4. Biografies de Tarragona. Benicarló: Onada, 2011, p. Vol. II p. 80. 

Enllaços externs

• «Josep Roig i Bergadà». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
• Fitxa al Congrés dels Diputats
• Obituari al diari ABC

Càrrecs públics
Precedit per: Josep Collaso i Gil	Alcalde de Barcelona feber-desembre 1910	Succeït per: Salvador de Samà i Torrents
Precedit per: Antoni Maura i Montaner	Ministre de Gràcia i Justícia (novembre-desembre) 1919	Succeït per: Alexandre Rosselló i Pastors
Precedit per: Ramon Coll i Rodés	President de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya 1932-1934	Succeït per: Amadeu Hurtado i Miró