Santiago Lluís Dupuy de Lôme (València, 1818 - Alacant, 1882) fou un polític valencià. La seva família era d'origen francès i s'havia establit a València a començaments del segle xix com a marxants i comerciants de seda que adquiriren la fàbrica de coneguda com la Batifora a Patraix, que el 1837 instal·là la primera màquina de vapor al País Valencià,[1] i nombroses propietats a Ontinyent. El 1842, com a pròxim al liberalisme progressista, fou nomenat administrador dels Béns Nacionals a la província de València. Aprofità el càrrec per a adquirir béns desamortitzats, i quan el desembre de 1851 deixà el càrrec fou nomenat alcalde de Barcelona, càrrec que ocupà fins a desembre de 1852. Aleshores ja era pròxim al Partit Moderat i després a la Unió Liberal, amb la que fou nomenat governador civil de les províncies de Tarragona (1859), Toledo (1861), Sevilla (1864) i Màlaga (1865).[2]
La revolució de 1868 va provocar que tant ell com tots els dirigents moderats es mantinguessin marginats políticament durant el Sexenni Democràtic. Amb l'arribada de la restauració borbònica tornà a la política, i el 1875 fou nomenat governador civil de la província de Cadis, càrrec que deixà el 1877 quan fou nomenat vocal del Consell Superior d'Agricultura, Indústria i Comerç i de la Junta d'Aranzels i Valoracions. Fou pare dels polítics Federico i Enrique Dupuy de Lome y Paulín.
Referències