|
Josep Lluís Seguí i Rico
Josep Lluís Seguí i Rico (València, 27 de març de 1945) és un escriptor i guionista valencià en llengua catalana.[1][2] Llicenciat en filosofia per la Universitat de València, el 1970 va debutar en literatura amb una exposició de poesia visual i el 1976 va publicar el seu primer poemari. Va formar part del col·lectiu Ofèlia Dracs i el 1977 va ser finalista del Premi Andròmina de narrativa amb la novel·la Espai d'un ritual. El 1982 va guanyar el Premi Prudenci Bertrana de novel·la amb Biografia de J.-L..[3] Força relacionat amb el cinema, ha realitzat guions per a cinema i televisió i fins i tot fou membre del jurat en la IV edició de la Mostra de València.[4] Posteriorment ha estat guionista de ràdio i televisió amb L'erotisme al divan (1989-90), Estiu 90 (1990), El descapotable nou (1990-91), Elles i ells (1993-94) i Les imatges de la memòria (1995). També ha escrit articles sobre cinema i literatura a L'Espill, Canigó, El País, Valencia Semanal, Cairell, Guadalimar, El Viejo Topo, Quimera, Diario de Valencia, Cinema 2002, Levante, Cartelera Turia, Lui, Hiperión, Saó, Qué y Dónde, Artilugi, Interviú i El Temps. Des del 2005 escriu articles culturals al periòdic Ciudad de Alcoy i és crític d'art a la Televisió Alcoiana. També és promotor d'arts plàstiques i membre de l'Associació Cultural La Nave de Max.[5] Obres
Referències
|
||||||||||||||||||||||||||||||
Portal di Ensiklopedia Dunia
