José Luis Cano García de la Torre
José Luis Cano García de la Torre (Algesires, província de Cadis, 28 de desembre de 1912 - Madrid, 15 de febrer de 1999) fou un poeta i crític literari espanyol.[1][2] Se'l considera un dels millors coneixedors de la poesia de la Generació del 27 i de la Generació del 36, de la qual es va erigir en valedor en una època difícil per a la cultura, com va ser la que va seguir a la Guerra Civil espanyola. José Luis Cano va viure al Madrid de la República, i allí va conèixer Cernuda, Aleixandre o Neruda. Després del conflicte, Cano estudia l'obra d'Aleixandre, i publica el seu diari, Los cuadernos de Velintonia. Va escriure les biografies de Federico García Lorca (1962) i Antonio Machado (1975).[3] El 1946 fou un dels fundadors, i alhora secretari i crític literari de la revista Insula, des d'on divulgà la poesia de la Generació del 27, i de 1983 a 1987 en fou el director.[4] El 1985 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. ObresPoesia
Crítica literària
Referències
Enllaços externs
|
Portal di Ensiklopedia Dunia