Casal de Catalunya de Buenos Aires
Casal de Catalunya de Buenos Aires és una entitat catalanista fundada a Buenos Aires el 1940 de la fusió del Centre Català (fundat el 1886) i del Casal Català (fundat el 1908), fundat per Josep Lleonart i Nart i Ramon Mas i Ferratges. La seu de la nova entitat fou la mateixa de l'antic Centre Català de Buenos Aires. Continuà la publicació de la revista Ressorgiment,[1] dirigida per Hipòlit Nadal i Mallol i també publicà la revista Catalunya, òrgan del casal del 1930 fins al 1965. Està instal·lat en un edifici modernista (1928), en la línia neogoticista de Josep Puig i Cadafalch. El 1936 va ser extensament reformat pels arquitectes Eugeni Campllonch i Julián García Núñez, aquest argentí format a Barcelona deixeble de Lluís Domènech i Montaner, en un estil modernista. A l'interior es barregen els dos estils arquitectònics, com es mostra en els detalls de les escales, els capitells i les columnes. El teatre, dedicat a l'actriu Margarida Xirgu, té 487 localitats; per a actes de menor format, al primer pis hi ha l'auditori Àngel Guimerà, amb cent vint seients.[2] Referències
Vegeu tambéEnllaços externs |
Portal di Ensiklopedia Dunia