Jacques Mieses
Jacques Mieses (Leipzig, 27 de febrer de 1865 – Londres, 23 de febrer de 1954) fou un jugador i escriptor d'escacs jueu d'origen alemany.
BiografiaVa anar a viure a Anglaterra els anys 1930 fugint de la persecució nazi, i va esdevenir el primer Gran Mestre britànic el 1950.[1] Resultats destacats en competicióFou un perillós jugador d'atac, i va aconseguir nombroses victòries brillants, com per exemple contra Frank Marshall a Montecarlo 1903.[2] Mieses, de fet, fou un dels grans jugadors que va participar en la sèrie de Torneigs de Montecarlo, on hi fou 6è al Torneig de 1901 (el campió fou Dawid Janowski),[3] 12è al Torneig de 1902 (el campió fou Géza Maróczy), 8è al Torneig de 1903 (el campió fou Siegbert Tarrasch), i 3r al Torneig temàtic de 1904 del gambit Rice, rere Rudolf Swiderski i Frank Marshall. La seva millor actuació fou la victòria en el torneig de Viena 1907 (1r Memorial Trebitsch).[4] Va participar, representant Alemanya, a l'Olimpíada d'escacs de 1927 a Londres, on hi va fer 8 punts de 15 partides en el segon tauler (Alemanya fou 6a en aquella competició)[5] Organitzador de torneigs i escriptorVa contribuir a organitzar el torneig de San Sebastián 1911, i va insistir que totes les despeses dels mestres que hi participaven havien de ser sufragades per l'organització.[6] Aquest fou el primer torneig internacional en què hi participava José Raúl Capablanca, que va sorprendre tothom en guanyar-lo. Entre 1919 i 1921 fou editor de la revista d'escacs alemanya Deutsche Schachzeitung. Mieses va escriure molts articles i cròniques de torneigs, tot i que sense gaire èxit degut al seu estil considerat “sec”, en contrast amb la seva afabilitat personal. Contribucions a la teoria dels escacsVa jugar sovint la defensa Escandinava, i en va desenvolupar molt la teoria a principis dels 1900. Hom anomena Obertura Mieses l'obertura 1.d3. Notes i referències
Bibliografia
Enllaços externs
|
Portal di Ensiklopedia Dunia