Iberdrola
Iberdrola (IBEX 35)[1] és una empresa amb seu a Bilbao que genera, distribueix i comercialitza electricitat i gas natural. Opera en 28 països i compta amb 16 milions de clients. Té també interessos en el camp de les telecomunicacions. El 2023 era la primera companyia elèctrica d'Espanya, amb una quota de mercat del 33,6%.[2] A gener del 2024, els seus principals accionistes eren l'Autoritat d'Inversions de Qatar, BlackRock i el Banc Central de Noruega, amb un 8,69%, un 5,29% i un 3,65% del capital social, respectivament.[3] HistòriaIberdrola va néixer l'1 de novembre de 1992 com a resultat de la fusió d'Hidroelèctrica Espanyola i Iberduero.[4] Hidroelèctrica Espanyola (també coneguda com a Hidrola) va ser fundada el 1907. Iberduero va néixer el 1944 de la fusió d'Hidroelèctrica Ibèrica (fundada el 1901) i Saltos del Duero. En aquest projecte va tenir un paper destacat l'empresari bilbaí Horacio Echevarrieta. Iberdrola ha fet front a diversos intents de fusió i ha realitzat altres adquisicions:
L'Arxiu Històric d'Iberdrola manté la informació de la història de la indústria elèctrica d'Espanya.[5] Presidents de la companyiaPresidents d'Hidrola:
Presidents d'Iberduero
Presidents d'Iberdrola
Actius a Espanya
Explota individualment, o en conjunció amb altres companyies, les següents centrals nuclears:[6]
Pel que fa a centrals tèrmiques de cicle convencional, és propietària de les centrals tèrmiques de:[6]
Aquestes tipus de centrals utilitzen fueloil com a combustible principal i gasoil com a secundari (principalment durant l'arrencada), a excepció de la de Santurce i el grup I de ACEC, la instal·lació de gasoil està inutilitzada perquè els seus dos grups poden ser alimentats amb gas natural. D'altra banda, Iberdrola també és propietària de tres centrals més de cicle convencional que utilitzen carbó com a font principal d'energia (tot i que admeten també fueloil i gasoil). Són les de: Central tèrmica de Velilla.
En el moment de la constitució d'Iberdrola, Iberduero comptava amb la titularitat de les centrals de Santurce, Pasaia i Velilla del Río Carrión. Havia estat posada en marxa sota la denominació de Tèrmiques del Nord, Terminor, i que compartia titularitat amb Electra de Viesgo; la participació va ser comprada per Iberduero el 1984. A més, comptava també entre els seus actius amb la "Central Tèrmica de Burceña", ubicada erròniament a Bilbao en alguns documents,[8] però realment està situada a la localitat limítrofa de Barakaldo; va ser construïda el 1905 però està inactiva des de 1985. El febrer de 2002, Iberdrola va sol·licitar al Ministeri d'Economia el tancament d'aquesta central, autorització concedida l'agost del mateix any. Per la seva banda, Hidroelèctrica Espanyola comptava amb la titularitat de les centrals d'Escombreras, Castelló, Lada i ACEC, la titularitat compartia amb Unión Fenosa. Lasa l'havia adquirit el 1981 a la Companyia elèctrica Llangréu, radicada a Astúries i que també era propietària d'un terç de la Central tèrmica de Soto Ribera. Iberdrola posseeix a més centrals hidroelèctriques especialment a la conca del Duero i als Pirineus (aportades per Iberduero) i les conques dels riu Tajo, riu Segura, etc. (aportades per Hidroelèctrica Espanyola). Centrals tèrmiques de cicle combinatLa seva filial d'enginyeria IBERINCO ha construït les seves centrals de cicle combinat, que són:[6]
Ha rebut, a més, la llicència per construir deu centrals més d'aquest tipus. Energies renovablesLa seva filial anomenada Iberdrola Renovables S.A., amb seu a València (Passeig de l'Albereda), cotitza en borsa i el 2008 va assolir una capacitat de 8.164 MW,[9] dels quals 7.822 MW corresponen a parcs eòlics i 342 MW a centrals minihidràuliques. La seva presència a l'estranger es tradueix en 3.483 MW eòlics, dels quals 2.392 MW s'ubiquen als Estats Units i 428 MW al Regne Unit i la resta 663 MW se situen fonamentalment a Europa, on destaca l'aportació de Grècia -217 MW-; França -154 MW-; Polònia -160,5 MW-; Alemanya -63 MW-i Portugal -56 MW-. Consell d'Administració
Componen el Consell d'Administració 14 membres:
Com a accionistes significatius cal destacar:
Referències
Enllaços externs |
Portal di Ensiklopedia Dunia