|
Palència
Palència (en castellà Palencia) és una ciutat de Castella i Lleó, a Espanya, capital de la província del mateix nom. És situada a la Tierra de Campos, entre els rius Pisuerga i Carrión. El 2011 tenia 81.552 habitants, repartits als 94,71 km² de municipi. Els seus 749 m d'altitud i el seu caràcter interior, apartad de tota influència marítima, determinen que el clima sigui mediterrani continentalitzat, amb una àmpla oscil·lació tèrmica. Antic mercat agrícola, amb fàbriques de draps, avui en dia compta amb indústries del sector alimentari, metal·lúrgic i automobilístic (FASA Renault). És la seu del Tribunal de Comptes de Castella i Lleó. Posseeix la major superfície ajardinada de Castella i Lleó en relació amb la superfície que ocupa i és una de les ciutats més verdes d'Espanya. Història .jpg) Els orígens històrics de la ciutat queden incerts, però del que sí que hi ha constatació arqueològica és d'assentaments preromans sota la ciutat actual, que els celtibers van denominar Pallantia. El poble que la va ocupar va ser el dels vacceus, el poble més culte i avançat en l'agricultura de les tribus celtiberes i amb una poderosa organització militar. Els romans fan de Pallantia una de les ciutats més pròsperes de la conca mitjana del Duero, fent desaparèixer els celtibers l'any 70 aC, després del triomf de Gneu Pompeu Magne, que posa fi a les guerres celtiberes. Amb la invasió romana, Pallantia va brillar notablement combatent contra els conquistadors del món. Durant aquell període de dominació romana, els celtibers vacceus van combatre agosaradament per la independència de la metròpoli. La ciutat va sofrir dos setges en represàlia per l'ajuda prestada a Numància; retuda aquesta, Palència va córrer al final la mateixa sort. Al subsòl de Palència s'han trobat nombrosos vestigis de l'època romana, mosaics, esteles, objectes de ceràmica, etc. Amb els monarques visigots va arribar l'etapa de major esplendor per a la ciutat, ja que la van constituir en seu de la cort, a més que des del segle iv també era seu episcopal rellevant. A la província de Palència es conserven dues de les escassíssimes edificacions visigòtiques: San Juan de Baños i la cripta de la Catedral, dedicada a Antoní de Pàmies; també tenim el major nombre de necròpoli d'aquesta època com l'antiga Pisoraca a Herrera de Pisuerga. Els àrabs van deixar també les seves empremtes, encara que més difuses. En el seu pas per la península, en el 711, van travessar la província de sud en nord. Aviat arribaria la despoblació. El regnat d'Alfons II d'Astúries va estar ple d'enfrontaments amb els musulmans; pobladors cristians van arribar llavors a les terres del nord de Palència; d'aquesta repoblació van sorgir els primers llogarrets i una de les més importants és Brañosera, el fur més antic que es coneix, datat de l'any 824. Durant el regnat de Sanç el Major, rei de Navarra i Comte de Castella que va fer ressuscitar Palència de les seves ruïnes. A partir de llavors va seguir una època de preponderància dels bisbes; Palència va ser important seu episcopal, fet que afavoriria l'apogeu del Camí de Sant Jaume, que creua la província d'est en oest, fent possible la restauració de la ciutat. El segle xii es van celebrar dos concilis en 1113 i 1124 al que assisteixen els reis de Castella. Aquesta capital assoleix el seu zenit sota el regnat d'Alfons VIII de Castella, vencedor de la batalla de les Navas de Tolosa. Va ser l'impulsor més decidit de la ciutat, en concedir-li furs i el primer consell lliure, i establir l'any 1208, junt amb el bisbe Tello Téllez de Meneses, la primera Universitat d'Espanya que va comptar amb un alumne d'excepció: Domènec de Guzmán. Per diversos avatars posteriors, la Universitat és traslladada el 1239 a Salamanca. Rodrigo Díaz de Vivar va tenir un solar en aquesta ciutat, fundant la primera leproseria d'Espanya; en aquest lloc es troba avui l'església de San Lázaro. És al segle xiv quan la importància i el volum que havia anat adquirint la ciutat obliguen a l'edificació d'una catedral capaç de satisfer les necessitats d'una població en augment. Encara que la primera pedra de la nova catedral es va col·locar en 1321, les obres no van concloure fins a finals del segle xvi. No podem oblidar l'heroic episodi de les dones de Palència contra les tropes del Joan de Gant, quan l'any 1388 la ciutat es trobava desprotegida d'homes, ocupats en guerres lluny de les seves terres. Per aquesta gesta el rei Joan I va concedir a les dones d'aquesta terra llicència per usar banda d'or sobre el cosset i llaç del mateix color al cabell, costum que encara perdura al vestit regional de Palència. Participà en temps de Carles V en les lluites de la revolta de les Comunitats de Castella, pel que tota aquesta terra va viure terribles i sagnants episodis. La decadència històrica va començar a finals del segle xvii, si bé durant la guerra de la Independència la ciutat va jugar un important paper, sent un dels seus fills, el General Amor, un dels herois en la lluita contra els francesos. Un dels esdeveniments més beneficiosos per a la vida de la ciutat durant el segle xviii va ser la construcció del Canal de Castella per part de Carles III. El 1833 l'ordenació provincial de Javier de Burgos estableix els límits actuals de la província i converteix Palència en la seva capital. Les guerres del segle xx, com la I Guerra Mundial o la Guerra Civil Espanyola, van afavorir el desenvolupament econòmic de la ciutat; les indústries farineres, llaneres i d'armes eren imprescindibles per a l'abastament dels bel·ligerants. A la posguerra la ciutat va créixer lentament, sobretot per la seva condició de capital de província. La instal·lació d'una factoria de producció d'automòbils l'any 1977 a la rodalia de la ciutat va suposar un fort impuls al creixement de la ciutat. Les dècades més recents han contemplat canvis urbanístics profunds a la ciutat, amb la conversió en zona de vianants del centre urbà i la construcció de nous parcs i barris. En l'actualitat la ciutat gaudeix d'un alt grau de desenvolupament, una bona oferta comercial i de serveis i una excel·lent comunicació amb les ciutats de l'entorn. L'arribada de l'AVE a Palència està prevista per al 2014 i suposarà grans canvis en la morfologia urbana, en soterrar-se les vies de tren que divideixen la ciutat en dues parts. Monuments i llocs d'interèsEdificis civils
Edificis religiosos
Medi ambientVegetacióPalència es troba al bell mig de la vall del Riu Carrión. Així, mentre que a les vores del riu hi ha vegetació de riba i horts, en arribar als erms que envolten la ciutat trobem camps de blat, boscos d'alzines i alguns roures. La ciutat és una de les més enjardinades d'Espanya (15.000.000 m² de jardins al nucli urbà: Parc d'Isabel II, Jardinillos de la Estación, Huerta de Guadián, La Carcavilla, entre d'altres i més de 14.000.000 al "Monte el Viejo"). Parcs principalsSegons l'Ajuntament de la ciutat, Palència és la ciutat amb més àrees verdes per habitant d'Espanya. Això, afegit a l'escassa densitat de trànsit, desviada majoritàriament per la perifèria urbana, fa que l'aire de la ciutat sigui net. Els principals parcs de la ciutat són:
CulturaFestes
GastronomiaLa cuina palentina es basa en els productes locals i de la muntanya. Dels fèrtils horts que envolten la ciutat s'obtenen molts ingredients, com ara els enciams, els tomàquets, els pebrots i les patates, entre d'altres. El lechazo asado és el plat més típic, juntament amb la menestra palentina. La cuina local es caracteritza pels seus plats calents, degut al fred clima dominant. Els exemples més clars són les seves sopes d'all, o la clàssica sopa castellana, elaborada amb pa, aigua, oli, all i pebre vermell, a la qual de vegades se li afegeixen trossos de pernil salat i ous escalfats. El pa és la base de la gastronomia palentina. Com la majoria dels que es fan a Catella, és un pa compacte, amb molla espessa i escorça grossa i no excessivament cruixent. Hi ha diverses varietats, com ara la barra, la fabiola o la rosca.
Palència, com la resta de Castella i Lleó, destaca per la qualitat de les seves carns: des de l'insuperable xai a la vedella de la muntanya palentina, passant per la perdiu (en escabetx), i també la guatlla. El porc produeix múltiples productes, des del lechazo a les morcilles i una gran varietat d'embotits.
Els crancs de riu són els crustacis per excel·lència. Es cuinen amb una suculenta salsa de tomàquet i ceba, i són molt popular, especialment a l'estiu. Dels rius també s'obtenen magnífiques truites, que es cuinen al forn amb bacó.
Són molt coneguts els formatges curats i semicurats de llet d'ovella del Cerrato, la comarca que queda a l'est i sud-est de la ciutat.
Les postres més conegudes a la ciutat són l'arros amb llet, la Cazoleta de San Antolin, les milfulles de crema pastelera i la deliciosa llet fregida.
Un menjar típic de la terra s'ha de beure amb un bon vi. Es pot triar entre els vins locals de les D.O. Arlanza o Cigales, o els més coneguts vins de les D.O. Ribera del Duero o Rueda. També són molt populars els licors d'endrines el clàssic licor d'aranyó, de nous, de mores, de cireres.... MúsicaA la capital palentina se celebren diversos esdeveniments musicals durant l'any:
Actuen grups i artistes de tendèncias diferents.
Comunicacions i transportsPrincipals vies d'accés per carretera:
Mitjans de comunicacióPremsa escrita
Emissores de Ràdio
Televisió
Persones il·lustres
Ciutats agermanadesReferències
Enllaços externs
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
.jpg)
Portal di Ensiklopedia Dunia
