II legislatura del Parlament Europeu

II legislatura del Parlament Europeu

Tipus	legislatura
Interval de temps	24 juliol 1984 - 24 juliol 1989
← I legislatura del Parlament Europeu III legislatura del Parlament Europeu →
Estat	Comunitat Econòmica Europea
Causa	eleccions al Parlament Europeu de 1984

Parlament Europeu

II legislatura
Líders
Pierre Pflimlin, PPE des del dia 24 de juliol de 1984
Henry Plumb, DE des del dia 20 de gener de 1987
Estructura
Membres	434 (fins al 31 de desembre de 1985) 518 (a partir de l'1 de gener de 1986)
Grups polítics (a la constitució)	SOC: 130      PPE: 110      DE: 50      COM: 41      LD: 31      ADE: 29      ARC: 20      DE: 16      NI: 7
Grups polítics (a la dissolució)	SOC: 166      PPE: 113      DE: 66      COM: 48      LD: 45      ADE: 30      ARC: 20      DE: 16      NI: 14
Lloc de reunió
Palau d'Europa, Estrasburg (França)
Lloc web
https://www.europarl.europa.eu/

La II legislatura del Parlament Europeu va ser un cicle parlamentari que va començar el 24 de juliol de 1984, després de les eleccions europees celebrades entre el 14 i el 17 de juny, i va durar fins al 24 de juliol de 1989. Els diputats del Parlament Europeu es van agrupar en grups polítics segons la seva afinitat ideològica, i seguint la tradició de l'Assemblea Comuna de la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer.[1][2]

Principals esdeveniments

14-17 de juny de 1984

• Eleccions al Parlament Europeu de 1984.

24 de juliol de 1979

• Sessió constitutiva del 2n Parlament Europeu.
  • Grups constituïts: SOC (130), PPE (110), DE (50), COM (41), LD (31), ADE (29), ARC (20), DE (16), NI (10).

• Elecció de la presidència del Parlament Europeu per a la primera meitat de la legislatura.
  • Pierre Pflimlin (PPE) de França, es elegit president.

1 de gener de 1986

• Entrada d'Espanya i Portugal a les Comunitats Europees.

• El Parlament Europeu augmenta el seu número de diputats a 518, per donar entrada als 60 representants designats d'Espanya i els 24 de Portugal.
  • Grups a l'entrada de Grècia: SOC (), PPE (), DE (), COM (), LD (), ADE (), ARC (), DE (), NI ().

20 de gener de 1987

• Elecció de la presidència del Parlament Europeu per a la segona meitat de la legislatura.
  • Henry Plumb (DE) del Regne Unit, es elegit president.

10 de juny de 1987

• Espanya celebra les seves primeres eleccions al Parlament Europeu.

6 de juliol de 1987

• Els eurodiputats electes espanyols substitueixen als designats.
  • Grups polítics a l'entrada dels eurodiputats: SOC (), PPE (), DE (), COM (), LD (), ADE (), ARC (), DE (), NI ().

19 de juliol de 1987

• Portugal celebra les seves primeres eleccions al Parlament Europeu.

13 de setembre de 1987

• Els eurodiputats electes portuguesos substitueixen als designats.
  • Grups polítics a l'entrada dels eurodiputats: SOC (), PPE (), DE (), COM (), LD (), ADE (), ARC (), DE (), NI ().

15-18 de juny de 1989

• Eleccions al Parlament Europeu de 1989.
  • Grups a la dissolució: SOC (166), PPE (113), DE (66), COM (48), LD (45), ADE (30), ARC (20), DE (16), NI (14).

Resultat de les eleccions

Article principal: Eleccions al Parlament Europeu de 1984

Vegeu també: Resultats a l'Alemanya Occidental, Bèlgica, Dinamarca, França, Grècia, Irlanda, Itàlia, Luxemburg, Països Baixos, i Regne Unit

Els partits socialdemòcrates agrupats a la Confederació Europea de Partits Socialistes van guanyar la majoria d'escons amb 129 eurodiputats, 18 per sobre de les anteriors eleccions, per davant dels partits conservadors i democratacristians del Partit Popular Europeu que van aconseguir 108 escons. Els partits liberals i centristes de la Federació de Partits Liberals i Demòcrates a Europa van sumar un total de 28 diputats europeus, 6 menys que a les anteriors eleccions, mentre que l'Aliança Lliure Europea i la Coordinació Europea de Partits Verds, creats uns mesos abans de les eleccions, es van estrenar amb 3 i 2 eurodiputats respectivament.[3]

Formació de grups polítics

Després de les eleccions de 1984, el Parlament Europeu va mantenir els seus grans grups, liderats pel Grup Socialista amb 130 escons enfront dels 110 eurodiputats del Grup del Partit Popular Europeu - Grup Demòcrata Cristià, seguits del Grup dels Demòcrates Europeus amb 50 representants, del Grup Comunista i aliats amb 41 i del Grup Liberal i Democràtic amb 31.

Si bé, es van crear tres nous grups: el Grup de l'Aliança Democràtica Europea, amb els partits del Grup dels Demòcrates Europeus de Progrés excepte el Partit Popular Conservador de Dinamarca, el Grup de l'Arc de Sant Martí, amb els partits del Grup de Coordinació Tècnica i Defensa de Grups i Parlamentaris Independents i els nous partits verds i regionalistes que van accedir a la càmera, i el Grup de la Dreta Europea, liderat pel Front Nacional de França i amb la participació del Moviment Social Italià, que formava part dels No Inscrits la legislatura anterior:[4][5]

Grup polític		Posició	Ideologia	Escons
	Grup Socialista (SOC)	Centreesquerra	Socialdemocràcia Socialisme democràtic	130 / 434
	Grup del Partit Popular Europeu - Grup Demòcrata Cristià (PPE)	Centredreta	Conservadorisme liberal Democràcia cristiana	110 / 434
	Grup dels Demòcrates Europeus (DE)	Dreta	Conservadorisme	50 / 434
	Grup Comunista i aliats (COM)	Esquerra	Marxisme Anticapitalisme	41 / 434
	Grup Liberal i Democràtic (LD)	Centre	Liberalisme Socioliberalisme Progressisme	31 / 434
	Grup de l'Aliança Democràtica Europea (ADE)	Dreta Ultradreta	Conservadorisme nacionalista	29 / 434
	Grup de l'Arc de Sant Martí (ARC)	Transversalisme	Ecologisme Regionalisme	20 / 434
	Grup de la Dreta Europea (DE)	Ultradreta	Populisme de dreta Euroescepticisme Sobiranisme	16 / 434
	No inscrits (NI)			7 / 434

Estat	Grups polítics del Parlament Europeu																		MEP
	SOC		PPE		DE		COM		LD		ADE		ARC		DE		NI
RFA	33 SPD	-2	34 CDU 7 CSU	-1						-4			7 Grüne						81
França	20 PS	-3	9 UDF				10 PCF	-9	12 UDF	-3	19 RPR 1 UDF				10 FN				81
Itàlia	9 PSI 3 PSDI	-2	26 DC 1 SVP	-3			26 PCI	+2	3 PRI 2 PLI				1 UV 1 PdUP 1 DP		5 MSI		3 PR	-1	81
Regne Unit	32 Lab 1 SDLP	+16			45 CON 1 UUP	-15					1 SNP						1 DUP		81
Països Baixos	9 PvdA		8 CDA	-2					5 VVD	+1			1 CPN 1 PRP				1 SGP	-1	25
Bèlgica	4 PS 3 SP		4 CVP 2 PSC	-4					3 PRL 2 PVV	+1			2 VU 1 Ecolo 1 Agalev				1 PS 1 SP	+1	24
Grècia	7 PASOK 2 PARKE 1 EDA		9 ND	+1			3 KKE 1 KKE-I								1 EPEN			-2	81
Dinamarca	3 A 1 Siumut		1 CD		4 C	+2	1 SF		2 V	-1			4 N						16
Irlanda		-4	6 FG	+2					1 Maher		8 FF								15
Luxemburg	2 LSAP	+1	3 CSV						1 DP	-1									6
Total	130	+6	110	-7	50	-13	41	-7	31	-7	29		20		16		7	-3	MEP
	SOC		PPE		DE		COM		LD		ADE		ARC		DE		NI
	Grups polítics del Parlament Europeu
Nota: Les dades comparatives són en relació amb l'organització dels grups a la finalització del primer mandat del Parlament Europeu.

Referències

1. Cepova-Fourtoy, Andrea «Cronologia de la integració europea 1945-2006». Cronologia de la integració europea 1945-2006. Documentation-Publications-Research Service, 2006. Arxivat de l'original el 20-07-2011 [Consulta: 16 març 2024].
2. «Resolució de l'Assemblea Comuna inserint en el Reglament una disposició relativa a la constitució dels grups polítics» (en francès). Assemblea Comuna de la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer, 16-06-1953. [Consulta: 15 març 2024].
3. «Resultats de les eleccions europees de 1984» (en francès). Europe Politique. [Consulta: 8 febrer 2025].
4. «Parlament entrant de 1984» (en anglès). Parlament Europeu. [Consulta: 15 febrer 2025].
5. «Escons de partits nacionals i grups polítics - 1984-1989» (en castellà). Parlament Europeu. [Consulta: 15 febrer 2025].