Humbert III de Savoia
Humbert III de Savoia dir «el Benaurat» o «el Sant» (Veillane.,[1] Savoia, 1136[2] - Chambéry, 1189) fou el comte de Savoia entre 1148 i 1189. L'any 1836 fou beatificat pel papa Gregori XVI. Antecedents familiarsVa néixer el 4 d'agost de 1136 al castell de Veillane, que en aquells moments formava part del Comtat de Savoia i que avui en dia correspon a l'actual ciutat italiana d'Avigliana.[1] Era fill del comte Amadeu III de Savoia i Matilde d'Albon,[3] sent net per línia paterna d'Humbert II de Savoia i Gisela de Borgonya i per línia materna de Guigó III d'Albon. Pel casament de la seva germana Mafalda fou cunyat del rei Alfons I de Portugal. Ascens al tron comtalEl 1148 heretà el Comtat de Savoia, Aosta i Maurienne a la mort del seu pare, ocorreguda a Nicòsia durant la participació d'aquest en la Segona Croada. Durant la seva minoria d'edat tingué la regència del bisbe Amadeu de Lausana, i posteriorment s'interessà per la vida contemplativa, retirant-se a un monestir. Va renunciar als seu celibat tan sols per aconseguir donar un hereu al seu país, arribant-se a casar fins a quatre vegades. El 1153 va derrotar el seu parent Guigó V d'Albon a Montmélian, i posteriorment prengué partit al costat del papa Alexandre III contra l'emperador Frederic Barbaroja, el qual invadí els seus estats i cremà la ciutat de Susa el 1174. El 1175, com a venjança, va assetjar la ciutat de Torí, en aquell moment en poder directe de l'Imperi, però Enric VI del Sacre Imperi Romanogermànic en represàlia va devastar el Piemont. Va morir el 4 de març de 1189 a la ciutat de Chambéry i fou sepultat a l'Abadia d'Hautecombe, fundada el 1125 pel seu pare. Núpcies i descendentsEs va casar el 1151 amb Faidiva de Tolosa, filla del comte Alfons I de Tolosa.[4] D'aquesta unió no tingueren fills per la prematura mort de Faidiva, ocorreguda el 1154.[4] En segones núpcies es va casar el 1157 amb Gertrudis de Flandes, filla de Teodoric I de Flandes i Sibil·la d'Anjou.[5] El 1163 es dictaminà la nul·litat del matrimoni.[6] En terceres núpcies es casà el 1164 amb Clemèntia de Zähringen, filla de Conrad I de Zähringen i Clemència de Namur.[7] († 1173 circa[8] D'aquest matrimoni nasqueren un fill mort prematurament [9] i tres filles:[10]
A la mort de la seva tercera esposa es casà el 1177 amb Beatriu de Mâcon, filla del comte Gerard I de Mâcon.[12] D'aquesta unió nasqueren:
Referències
|
Portal di Ensiklopedia Dunia