|
Heròfil de Calcedònia
Heròfil (grec antic: Ἡρόφιλος; en llatí: Herophilus) va ser un metge grec de l'Escola d'Alexandria. Va néixer a Calcedònia de Bitínia, i fou expert en anatomia i fisiologia. Es coneixen molt pocs detalls de la seva biografia. Fou deixeble de Praxàgores de Cos i de Filòtim, i contemporani del filòsof Diodor Cronos i del monarca Ptolemeu I Soter, de manera que va viure entre el segle iv i el segle iii aC, però no hi ha cap informació sobre l'any de naixement o mort. Es va establir a Alexandria, on va adquirir reputació i va fundar l'escola mèdica de la ciutat, que esdevindria la més reputada de l'antiguitat, garantia de gran habilitat.[1] Heròfil va ser el primer a fer disseccions anatòmiques en públic, pràctica mèdica que començà al costat d'Erasístrat de Ceos. Va constatar la sincronia del pols amb els batecs del cor i va afirmar que la intel·ligència no es troba al cor, com es creia llavors, sinó al cervell.[1] La seva obra, així com la del seu contemporani Erasístrat, va desaparèixer completament amb la destrucció d'Alexandria per part de Juli Cèsar, i el seu contingut es coneix només gràcies a citacions d'autors posteriors, especialment de Galè. Se sap, doncs, que fou autor de diversos llibres mèdics i anatòmics, dels quals resten uns pocs fragments; es coneixen els títols de De Causis (en grec antic: Περὶ Αἰτιῶν) i un comentari a Hipòcrates.[1] Entre els seus deixebles i membres de l'escola alexandrina de medicina cal esmentar Àndrees, Apol·loni Mus, Aristoxen, Baqui de Tànagra, Cal·líanax, Cal·límac, Demetri d'Apamea, Dioscòrides Pigós, Heraclides, Mànties, Espeusip, Zenó, Zeuxis i un cert Gaius esmentat per Celi Aurelià.[1] La confluència dels sins s'anomena també premsa d'Heròfil en honor seu. Referències
|
||||||||||||||||||||
Portal di Ensiklopedia Dunia
