Hakka (llengua)
El hakka o kejia (en xinès tradicional: 客家語; en xinès simplificat: 客家语; en pinyin: kè jiā huà) és una de les llengües xineses més importants, parlat com a llengua materna per una part del poble hakka, uns 30 milions de persones al sud de la Xina, a Taiwan i a la diàspora xinesa al sud-est asiàtic i per tot el món. S'han desenvolupat diversos dialectes hakka a causa de l'aïllament de les regions on es va originar la llengua, a les províncies de Guangdong, Fujian, Jiangxi, Guangxi, Sichuan, Hunan i Guizhou, a més de l'illa de Hainan, Malàisia, Hong Kong, Singapur i Taiwan. El hakka no té mútua intel·ligibilitat amb el mandarí o altres llengües xineses, amb l'excepció del gan, per la qual cosa sovint es considera que ambdues varietats són dialectes d'una mateixa llengua.[1] Taiwan, on el hakka és la llengua materna d'una minoria nativa important, és un centre mundial per a l'estudi i la preservació de la llengua. A la República Popular de la Xina, l'estàndard de la llengua hakka és el dialecte del districte de Méixiàn (梅縣), al nord-est de la província de Guangdong. Des del 1960 existeix una versió oficial d'aquesta varietat en alfabet llatí. Referències
|
Portal di Ensiklopedia Dunia