|
Gremi_-_kmska_28-02-2010_13-43-37.jpg) Un gremi o col·legi,[1] antigament confraria[2] és una agrupació de persones que fan el mateix ofici. S'ha de distingir entre els gremis històrics, típics de l'organització dels oficis manual a l'edat mitjana[3] i gremis moderns. En el dret contemporani, és diuen gremis associacions que agrupen empresaris o industrials d'un mateix ram que té capacitat per a establir concerts amb l'administració.[4] A l'edat mitjana, els membres d'un gremi solien viure al mateix carrer, i en moltes ciutats hi ha carrers que conserven el nom del gremi que hi treballava (Argenteria, Escudellers, etc.). Cada gremi solia tenir un sant patró. La seva funció era taxar el preus de productes. Hi havia lleis específiques creades pels gremis i el seu compliment el supervisava el veedor anomenat per l'administració municipal. Dins els gremis hi havia experts i artesans que ensenyaven a un deixeble o aprenent de l'ofici, és a dir, mestres. Quan aquest aprenent havia complert l'aprenentatge havia de presentar-se davant d'un jurat del gremi i fer una obra mestra (per exemple: si era un boter havia de fer una bota perfecta) i llavors, amb l'aprovació del gremi, podia obrir el seu propi taller acollint a un deixeble. Però si no aconseguia fer l'obra mestra, podia continuar treballant pel seu mestre.[5] Els gremis van anar creixent en importància fins a arribar a controlar gran part de l'economia de les ciutats (les poblacions que no en depenien s'anomenaven significativament "lliures"). Era molt costós entrar i gaudir dels privilegis associats. Van començar a decaure cap al segle xviii, tot i que encara es mantenen, especialment en algunes professions (gremi d'actors, gremi de transportistes, gremi de flequers, gremi d'àrids…) Els col·legis medievals.JPG) A l'edat mitjana i fins al segle xvii eren anomenats col·legis[1] o confraries.[2] Cadascun funcionava d'acord amb unes normes o ordinacions aprovades pel govern municipal, interessat a garantir el proveïment del mercat urbà i l'enquadrament de la població a efectes fiscals, de seguretat, etc. El col·legi era, en part, un instrument de les autoritats municipals per al control del món del treball. Però també era una forma de solidaritat horitzontal entre productors i mestres de cada ofici, que s'ajudaven mútuament i es repartien el treball tot evitant la competència.[7] El col·legi s'ocupava d'assegurar l'adquisició de les primeres matèries, reglamentava la producció i protegia els col·legiats enfront de la competència. La reglamentació de la producció incloïa la quantitat i qualitat de productes per taller, nombre d'oficials i d'instruments, i nivell dels salaris i sous. Amb la reglamentació del treball pretenien evitar el frau i mantenir els nivells de qualitat, per la qual cosa es pot considerar que reflectien una ètica de l'ofici. Els mestres controlaven els col·legis, sobretot l'accés a l'ofici: l'aprenentatge, el treball dels oficials i l'establiment d'obradors. En fixar el nivell dels salaris i el temps de treball, i agrupar en una mateixa estructura corporativa mestres i oficials, el col·legi pretenia evitar els conflictes laborals. Tanmateix, les ciutats van conèixer diverses menes de conflictes relacionats amb el món del treball: conflictes entre mestres i oficials sobre les condicions de treball, i conflictes entre els menestrals i l'oligarquia urbana (mercaders i ciutadans) sobre la democratització dels governs municipals amb el teló de fons del proteccionisme i el control del mercat. Aquests conflictes laborals es comprenen en considerar que la gent dels oficis, tot i ser a ciutat el grup majoritari, eren minoria en els governs municipals.
A Mallorca, els col·legis de menestrals han estat estudiats per Bartomeu Quetglas i Gayà, que n'identifica més de quaranta, entre els quals destacaren el dels picapedrers, gerrers, carnissers, fusters, cirurgians i barbers, blanquers i assaonadors, ferrers, mariners, paraires de la llana, pescadors i sastres. Això sense comptar les professions liberals (mercaders, juristes, notaris...).[9] AntiguitatEls oficis són més antics que els col·legis. La creació d'un col·legi, primer, i la seva autorització posterior només indiquen una certa importància social i un estatus legal. D'acord amb una referència del segle xix es comparen a continuació les dates documentades de l'existència de diversos col·legis a les ciutats de París i Barcelona. En cas de dubte caldria consultar altres fonts.[10]
Importància militar dels gremis de Barcelona.jpg) Quan la defensa de la ciutat ho exigia els gremis formaven un cos d'exèrcit (la host) organitzat per oficis i responent a la crida de sometent. Un dels documents conservats data del 1395.[25]
L'obra de referència dona molta informació sobre els diversos gremis convocats. I sobre els penons que calia utilitzar en cas de somaten. Defensa de Barcelona. 1714En la defensa de Barcelona els gremis aportaren uns 4.000 combatents. (Vegeu: La Coronela de Barcelona).[26] Documents sobre els col·legis medievals en catalàA més de les dades generals sobre els col·legis, alguns exemples puntuals permeten aproximar-se a la realitat de l'època.
Gremis de ValènciaHi ha un estudi que pot consultar-se en xarxa que tracta del tema amb certa profunditat: Instituciones gremiales. Su origen y organización en Valencia. Luís Tramoyeres Blasco. Valencia, 1889.[28][29] Dins de l'obra hom pot trobar els detalls següents:
Jaume I va prohibir les confraries del oficis, sense que sigui clar el motiu. L'any 1320 el rei Alfons II en va aprovar unes quantes, de confraries.
L'any 1329 va quedar oficialment derogada la prohibició de Jaume I i foren atorgats o reformats alguns privilegis: sabaters, pellaires, sastres, fusters, corredors, pagesos, ferrers, argenters, corretgers…
Item instituhim e ordenam entre nos que los dits andadors haien haver de cinch en cinch anys hun manto e cota e capiró de drap blanch ab lo senyal del dit offici ço es, en lo muscle esquerre una creu tronconada verda e hum cayro davall vermeil al peu ab serra e aixa que son armes del dit offici.—Capítulo XXII de las ordenanzas de carpinteros, 1436. Archivo del Gremio: Libro antiguo de ordenanzas-. Agullers, apotecaris, argenters, llibreters, estampersHi ha una obra en dos volums de Miquel González i Sugrañes que explica molts detalls d'aqueixos gremis: Contribució a la Historia dels antichs Gremis dels Arts y Oficis de la Ciutat de Barcelona. Barcelona, 1915. Ballesters menestralsEls menestrals que fabricaven ballestes tenien normes per assegurar la qualitat del producte: “que algun ballester ne altra persona no gos metre alguna clau en ballesta, si donchs no és acerada e lo rifoll sia d'acer ”. Llibre del Mostassaf de Mallorca.[32] Gremi dels “Bastaixos de capçana i macips de ribera” A Barcelona aquest gremi tingué una gran importància. Els seus membres tenien l'exclusiva de transportar les mercaderies descarregades dels vaixells (emprant, entre altres eines, una capçana, una corda o una barra).[33] Tota la pedra de l'església de Santa Maria del Mar fou portada pels bastaixos i macips, des de la pedrera de Montjuic fins a peu d'obra, de franc.[34][35] CalafatsA diferència d'altres oficis relacionats amb la construcció naval, que sovint es contractaven en funció de la producció, els calafats treballaven a jornal fix (des de l'any 1445 a Barcelona) i podien treballar sense presses, garantint una feina acurada i la seguretat dels vaixells.[36][37][38] Corders de cànem de València
Gremi dels velers de seda_Casa_del_gremi_dels_velers.jpg) El Gremi dels velers fou autoritzat l'any 1533 per Carles I. Espasers
Espasers de ValènciaL'any 1425 demanaren confirmació de les seves ordinacions, copiades de les dels espasers de Barcelona. ...Item. Senyor los dits privilegis, capítols e ordinacions vees(?) plaurets a Déu a justícia (e) egualtat car axí son stats obtenguts per la spaseria de ciutat vostra de Barchinonae per vos atorgats (a) aquella segons han pres los prohomens de la spaseria de la dita vostra ciutat de Valencia...1425...Alfonsi Dei gratia Regis Aragonum, Sicilie, Valencie, Majoricam, Sardinie et ...[42]
Havien de presentar “4 fulles d'espases e recapte per a guarniment de aquelles. Ço és la una fulla de dues mans la qual haie a guarnir vermella. E l'altra fulla sia de una mà la qual haie a esser guarnida mitadada de dues colors. E l'altra de una mà que sia buydada e guarnida tota negra. E la quarta ço és un estoch d'armes tot blanch los quals guarniments se vien(?) e haien a fer per lo volent usa(n)t de la dita spaseria dins la casa e habitació de un dels dits diputats...”. Flequers i fornersCom a col·legi oficial es va instituir el 1368. Les seves ordinacions foren publicades l'any 1896 per Salvador Bové i Salvador en l'obra Institucions de Catalunya.[43] Esparters. Vidriers.Hi ha un manuscrit que recull les normes dels dos oficis: “Libre de ordinacions de la confraria dels sperters”, datat l'any 1425. Aquest document es pot consultar gratuïtament.[44] La lectura és relativament difícil. La transcripció d'alguns fragments a continuació.
Corallers de BarcelonaLes primeres ordinacions de la Confraria de corallers de Barcelona foren aprovades per la reina Maria de Castella l'any 1453. (Vegeu les pàgines 247, 269, 275 i 287 de la referència).[45][46]
RevenedorsEl Gremi de Tenders Revenedors de Barcelona va ser creat per la gràcia de la reina Maria de Castella en nom del seu marit el rei Alfons el Magnànim, l'any 1447. Des de l'inici fins l'extinció com a gremi, la labor de regulació del mercat va ser primordial, però també l’assistencial, funció que perdura encara en l'actualitat. Ajudar els socis en cas de necessitat, i concretament atendre problemes de caràcter benèfic-social, com ara les vetlles de malalts, l'enterrament de difunts, el socors de necessitats o la recollida d'almoines entre els seus membres, dedicats al que actualment es coneix com a comerç al detall. Sastres, pellers i giponers de vell, de ValènciaHi ha una obra impresa de 1506, consultable en xarxa: Capítols fets entre lo ofici dels sastres e pellers e giponers de vell de la ciutat de Valencia.[48] Els barquers de BarcelonaHi ha un estudi sobre les “Ordinacions dels barquers de la ciutat de Barcelona: 1380-1495”.[49] Gremi de pintorsConfraria dels Mercers Botiguers de Teles de BarcelonaCol·legi de Mercaders de MallorcaA Mallorca, el Col·legi de Mercaders remunta els seus orígens les primeres organitzacions dels mercaders al segle xiii, llavors encara no reglamentades oficialment. Fou Martí l'Humà qui atorgà el capítol del nou col·legi, l'any 1409. La seva organització girava entorn d'un consell de vint membres elegits anualment segons el sistema de sac i sort a l'Església de Sant Joan de Malta el mateix dia de Sant Joan; al seu torn, aquests vint consellers elegien dos defenedors, que regien i administraven el Col·legi durant el seu mandat. Pel que fa al cens de mercaders elegibles per fer part del consell, l'elaboraven els jurats que pertanyien a l'estament mercantil, encara que posteriorment també hi intervengué el lloctinent. El Col·legi de Mercaders de Mallorca tenia diverses funcions i privilegis, com ara el de recaptar imposts per tenir una flota que protegís el port i la inspecció dels vaixells mercants, a més de controlar el Consolat de Mar. El 1715, amb els Decrets de Nova Planta, perdé l'autogovern, la facultat de recaptar imposts i les seves obligacions portuàries, que passaren a l'intendent i, més tard, a Hisenda. El 1766 recobrà les funcions de conservació del port, fins que el 1800 s'abolí, per Reial Cèdula, el Col·legi de Mercaders, que seria substituït pel Consolat de Mar i Terra.[52] El Col·legi de Mercaders fou el més poderós de Mallorca, i així ho reflecteixen els seus edificis institucionals: principalment, la Llotja dels Mercaders, joia del gòtic català, obra de Guillem Sagrera; posteriorment, els mercaders també construïren un edifici per acollir les reunions del consell dels mercaders, que posteriorment fou la seu institucional dels cònsols de mar i terra i avui rep el nom de Consolat de Mar. Oficis poc documentatsHi ha alguns oficis importants el gremi dels quals no pot consultar-se amb facilitat, de manera directa, pel que fa a la seva fundació i ordinacions. Alguns d'aquests oficis són els següents:
Extinció.JPG) A FrançaEl decret d'Allarde i la Llei Le Chapelier aprovades en 1791 en el context de la desaparició de l'Antic règim a França abolien els gremis a França i contribuïa, també, a establir la llibertat d'exercir una activitat professional i que impedien el lliure exercici professional, i expressa el compromís amb una forma primitiva i contradictòria de liberalisme econòmic.[59] CatalunyaNova PlantaAbans dels decrets de Nova Planta els gremis estaven representats en el poder municipal. A Barcelona, mitjançant el Consell de cent, podien intervenir en les lleis i reglaments de la ciutat i les pròpies ordinacions de les confraries i associacions similars. El decret de Nova Planta designarà les agrupacions existents equivalents amb el nom comú de gremios. No els suprimirà, però els desvincularà de les institucions de poder i els sotmetrà a la Real Audiencia. Qualsevol modificació dels reglaments ha de proposar-se a l'autoritat reial que serà l'única que podrà donar l'aprovació final. Cada gremi està sotmès a l'autoritat del “corregidor” que ostenta el poder d'arbitri en casos conflictius.[60]
DecadènciaA partir de 1714, igual que els gremis d'altres ciutats, els gremis de Barcelona entraren en crisi. La societat havia canviat, les normes eren diferents, els privilegis exclusius només eren nominals, hi havia una nova fiscalitat, ... Amb independència de les causes el fet és que els gremis entraren en decadència a finals del segle xviii. Defensors i contraris als gremisEls gremis, en plena època de decadència, tingueren detractors que defensaven la pura i simple supressió: Les Societats Econòmiques d'Amics del País, Pedro Rodríguez de Campomanes, Francisco Martínez de la Rosa i altres. En el cas de Gaspar Melchor de Jovellanos, hi havia l'opinió de que calia mantenir els gremis amb algunes reformes. Altres intel·lectuals estaven a favor de mantenir i recuperar el paper ordenador i creador de riquesa de les antigues associacions gremials : Francesc Romà i Rossell, Ramon Llàtzer de Dou i de Bassols, Antoni de Capmany.[64] Lleis en contra dels gremisUn decret de 8 de juny de 1813 convertia els gremis en associacions voluntàries. La inscripció en un gremi no era forçosa ni exclusiva. A la retirada de les tropes franceses hi hagué una Reial Ordre del 30 de novembre de 1814, una Consulta de 25 de febrer de 1815 i una Reial ordre de 29 de juny de 1815 modificant, en part, el Decret de 1913. El 30 de juny de 1820 tornà a entrar en vigor el decret de 1813. Durant el govern de Martínez de la Rosa i Javier de Burgos, pel Reial Decret de 20 de gener de 1834 els gremis perderen el fur privilegiat i passaren a dependre dels ajuntaments. L'Ordre de 30 de juny de 1836 ordenava als governadors civils que imposessin el decret de 1834.[64] Els gremis modernsA Catalunya la tradició dels gremis està molt arrelada, de tal manera que malgrat l'extinció dels gremis històrics, nombroses associacions professionals de sectors molt diversos van seguir adoptant el nom de gremi i encara ho segueixen fent en el present. En aquest sentit és sinònim amb associació professional. Els treballadors d'un mateix sector o ofici s'agrupen avui dia per a tenir poder de veu i decisió a temes que comparteixen, com pot ser la formació, la qualitat, la publicitat de productes comuns, etc. En aquest darrer sentit, un exemple va ser el gremi de gelaters d'Espanya, que diversos anys ha fet campanyes d'anuncis a la televisió pels gelats en general, sense especificar cap marca, i volent donar una imatge que, si estan fets amb bons ingredients, són sans i poden consistir en un berenar o sopar. En aquest sentit, un altre gremi actiu és el Gremi de pastissers de Barcelona, que destaca per, entre altres coses, potenciar els dolços tradicionals catalans associats a les festes, com bunyols de Quaresma, mones, panellets, torrons, tortell de reis, coca de llardons, etc. a més dels clàssics als Països Catalans (braç de gitano, tortell, xuixo, ensaïmada, canya de crema o de xocolata, flauta, etc.) i les noves creacions, com el pa de Sant Jordi. A més de concursos, etc. A Occitània, concretament al Llemosí, el gremi de pastissers ha creat també un pastís que vol ser símbol de la regió: el treipaïs. L'any 1980 es va constituir el Consell de Gremis de Comerç, Serveis i Turisme de Barcelona.[65] Actualment perdura l'Associació Antic Gremi de Revenedors, 1447 Arxivat 2022-05-21 a Wayback Machine. com a una entitat sense ànim de lucre, inscrita a la Generalitat de Catalunya, hereva directa de l'antic gremi de Tenders Revenedors fundat l'any 1447. Com des dels seus inicis, perdura la funció assistencial i compleix la seva funció amb els associats, descendents directes dels antics agremiats. Patrimoni dels antics gremis de Barcelona El patrimoni documental dels antics gremis de Barcelona es troba recollit, principalment, a l'Arxiu Històric de la Ciutat. Però també en altres centres arxivístics i patrimonials com l'Arxiu Nacional de Catalunya, l'Arxiu de la Corona d'Aragó, l'Arxiu Notarial, el Museu Marítim, la Cambra de Comerç, etc. En alguns casos és custodiat per les mateixes entitats que han succeït els antics gremis, com ara el Col·legi de l'Art Major de la seda. Quant al patrimoni artístic, el MNAC conserva alguns retaules que foren promoguts pels gremis barcelonins com ara el retaule de sant Agustí dels blanquers i el retaule de sant Miquel dels Gremi de Tenders Revenedors, ambdós obra de Jaume Huguet. També s'hi troba el retaule de Sant Eloi del gremi d'argenters. Al Museu del Louvre de París es conserva una taula de Jaume Huguet que representa la flagel·lació de Jesús i que formava part de l'antiga capella del gremi de sabaters. A la Seu de Manresa es conserva el retaule de Sant Marc (1346), pintat per Arnau Bassa, de la Confraria i Gremi dels Sabaters que provenia de l'antiga capella de Sant Marc de la Catedral de Barcelona. Així mateix, el Museu d'Història de Barcelona conserva importants testimonis que reflecteixen l'activitat dels gremis i la seva presència determinant en la vida de la ciutatː les banderes amb què participaven en solemnitats com la processó de Corpus, algunes d'elles amb magnífics brodats; els draps mortuoris que es feien servir per a les exèquies funeràries dels membres dels gremis; imatges dels sants patrons d'alguns gremis; reliquiers d'aquests sants patrons (destaca el de sant Abdó i sant Senén, del gremi d'hortolans, del segle xv); mobiliari de les seus gremials; eines; etc. L'arbre dels oficisAmb motiu de l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929, el dibuixant Joan Vila i Pujol, conegut com a D'Ivori, va realitzar una composició en forma de tríptic, que es va exposar al Pavelló de la Ciutat de l'Exposició i que actualment es conserva a l'Arxiu Històric. Hi són representats els antics oficis, cada un d'ells amb el seu sant patró, formant una mena d'arbre genealògic Referències
Vegeu tambéBibliografia
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Portal di Ensiklopedia Dunia
