Miquel Roget
Miquel Roget fou un ullerer[1] català relacionat amb la història dels primers telescopis terrestres. Nasqué a Barcelona, fill de Pere Roget i Caterina Isern i era nebot de Joan Roget de Girona.[2] L'aspecte principal a destacar és el seu possible paper com a teòric dels telescopis: “quan ja era frare traçava telescopis” (segons algunes traduccions del llibre de Sirtori).».[3] Entorn familiarSegons diverses versions oficials hi havia dos germans, Pere i Joan, fills de Ramon Roget (paraire o cardador de llana d'Angulema), que emigraren a Catalunya. Pere fou el primer en emigrar i s'establí a Barcelona. Joan el seguiria i s'establiria a Girona (potser passant primer per Barcelona i aprenent l'ofici del seu germà).[4] Pere Roget es casà amb Caterina Isern i tingueren tres fills: Joan, Magí i Miquel. Arbre genealògic
Carrera eclesiàsticaLes dades biogràfiques són escadusseres. Segons testimoni de Sirtori, Miquel Roget era frare de l'Orde dels predicadors. Aquesta congregació tenia un studium de primer nivell al Convent de Santa Caterina (Barcelona), des del segle xiii, sent el primer studium documentat fins ara a Catalunya, (segons el pare Marcillo a "Crisi de Cataluña hecha por las naciones estrangeras").[5] Tot fa suposar que Miquel Roget es va graduar en aquella "universitat medieval" amb una formació científica -matemàtiques i geometria- satisfactòria per a l'època. On segons el Pare Marcillo hi donava classes Sant Raimon de Penyafort (1175-1275), i entre altres hi va estudiar Sant Vicent Ferrer, lògica, teologia i filosofia, uns segle més tard.[5] Testimonis de SirtoriL'obra de Girolamo Sirtori es va publicar en llatí i, per aquest motiu, no està a l'abast fàcil de molta gent. Hi ha un problema afegit en algunes traduccions que, malgrat que copsen el sentit general del text, no són prou literals. (Un petit exemple: "Rogeti Burgundi Barcinonae" es pot consultar com " Roget de Borgoña, vecino en otro tiempo de Barcelona..."). Una traducció acurada i literal hauria de ser imprescindible. Disseny de telescopis
L'obrador de Joan RogetL'any 1609, Sirtori va visitar l'obrador abandonat i ple de pols de Joan Roget, l'estat del qual demostrava que ja feia anys que no funcionava. Aquesta informació ha estat considerada important per a estimar una cronologia en la fabricació dels telescopis Roget. La "ciència" dels RogetSirtori parla del llibre secret que guardava tots els coneixements dels Roget sobre els telescopis. Alguns han especulat que aquest llibre “de teoria” havia estat escrit i dibuixat per Miquel Roget. Joan Roget va permetre que Sirtori copiés les proporcions desitjades, indicades en el llibre, que no són altres que les de la Taula que presentà Sirtori en la seva obra.
La reunió a InnsbruckGirolamo Sirtori explica en la seva obra una reunió que fou mantinguda a Innsbruck, organitzada i presidida per l'arxiduc Maximilià d'Àustria, l'any 1611. Es tractava d'esbrinar el sistema de funcionament d'un telescopi, misteri que s'havia resistit als savis del país. Els detalls d'aquella reunió foren explicats per Sirtori en la seva obra. Sense disposar d'una traducció precisa, sembla que Girolamo va manifestar i demostrar que, aplicant el sistema de la família Roget (resumit en la seva “tabula” i referit en el llibre com "Hispania artem"), podia dissenyar i fabricar telescopis com els de Galileu. (En la reunió s'examinava un telescopi de Galileu). Possibles conclusionsQuan Sirtori parla de “ferramenta artis rubigine consumpta” no es refereix a un telescopi rovellat (com diuen les traduccions). Està parlant de les eines de ferro que servien per a tallar les lents, de “les eines de l'ofici rovellades”.[6] De manera semblant, la frase “formas artis libro delineatas ostendit” vol dir “em va ensenyar les proporcions del telescopis, dibuixades en un llibre”. Aquest llibre, pot pensar-se que és el que va dibuixar Miquel Roget: “artem ipse monachus delineauerat”, l'únic membre de la família l'educació científica del qual està documentada. Altres consideracionsQualsevol reflexió sobre els inicis del telescopi òptic exigeix un repàs previ de diversos temes associats. Telescopi terrestreEn les primeres fases de descobriment i desenvolupament, una ullera llargavista estava formada per dues lents: un objectiu (constituït per una lent convergent, generalment convexo-plana) i un ocular (format per una lent divergent, plano-còncava o còncava-còncava). Ambdues lents es muntaven en un tub (o en dos tubs encaixats) amb un sistema que permetés el desplaçament relatiu per a poder enfocar l'objecte a observar. Tecnologia primitivaLa fabricació de les lents no tenia gaires secrets per a un mestre competent. Calia partir d'un disc de vidre transparent i sense defectes, desbastar-lo i afaiçonar-lo i, finalment polir les dues cares el millor possible.
Llargària, augments i distàncies focalsLa disposició de les lents en un telescopi terrestre és interessant a l'hora de reflexionar sobre les característiques d'un instrument particular. Per exemple, un instrument amb un objectiu de 300 mm de distància focal i un ocular de 100 de distància focal, tindrà una llargària de l'ordre de 300-100= 200 mm. Els augments seran 300/100= 3 (3x).
Ullerers a BarcelonaL'any 1596 fou creat el gremi dels ullerers (o ulleraires) de Barcelona, l'activitat dels quals tenia una antiguitat de dos-cents anys.[7] Referències
Vegeu també |
Portal di Ensiklopedia Dunia