Grattarolaïta

Grattarolaïta
Fórmula química	Fe₃^3+(PO₄)O₃
Localitat tipus	Mina Castelnuovo, Districte de lignit de Santa Barbara, Cavriglia, Província d'Arezzo, Toscana, Itàlia
Classificació
Categoria	fosfats
Nickel-Strunz 10a ed.	8.BE.10
Nickel-Strunz 9a ed.	8.BE.10
Propietats
Sistema cristal·lí	trigonal
Estructura cristal·lina	a = 7,994Å; c = 6,855Å;
Grup puntual	3m - ditrigonal piramidal
Color	marró vermellós
Exfoliació	no observada
Lluïssor	grassa
Color de la ratlla	marró
Densitat	4,08 g/cm³ (calculada)
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1995-037
Any d'aprovació	1995
Símbol	Gra
Referències	[1]

La grattarolaïta és un mineral de la classe dels fosfats. Rep el nom en honor de Giuseppe Grattarola (Vercelli, Itàlia, 1905 - Florència, 1988), professor de mineralogia a la Universitat de Florència, Itàlia.

Característiques

La grattarolaïta és un fosfat de fórmula química Fe₃^3+(PO₄)O₃. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1995. Cristal·litza en el sistema trigonal.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la grattarolaïta pertany a «08.BE: Fosfats, etc. amb anions addicionals, sense H₂O, només amb cations de mida mitjana, (OH, etc.):RO₄ > 2:1» juntament amb els següents minerals: augelita, cornetita, clinoclasa, arhbarita, gilmarita, allactita, flinkita, raadeïta, argandita, clorofenicita, magnesioclorofenicita, gerdtremmelita, dixenita, hematolita, kraisslita, mcgovernita, arakiïta, turtmannita, carlfrancisita, synadelfita, holdenita, kolicita, sabel·liïta, jarosewichita, theisita, coparsita i waterhouseïta.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a la mina Castelnuovo, a la localitat de Cavriglia, a la província d'Arezzo (Toscana, Itàlia), on sol trobar-se associada a la rodolicoïta. Aquest indret és l'únic a tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.

Referències

1. «Grattarolaite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 10 maig 2019].