Frontera entre Bulgària i Turquia

Frontera entre Bulgària i Turquia

Característiques
Entitats	Bulgària Turquia
Extensió	269 kilòmetres[1]
Història
Establiment	3 de març de 1878
	Signatura del Tractat de San Stefano al final de la Guerra russoturca (1877-1878)
Reconeixement actual	6 d'agost de 1924
	Signatura del tractat de Lausana i la fi de la Guerra d'Independència Turca
Coordenades	41° 43′ N, 26° 21′ E

La frontera entre Bulgària i Turquia (búlgar: Границата между България и Турция translit Granitsata mezhdu Bŭlgariya i Turtsiya,turc: Türkiye-Bulgaristan sınırı) és una frontera internacional de 269 kilòmetres de longitud que separa la República de Bulgària (província de Burgàs) de la República de Turquia (província d'Edirne). És la tercera frontera més llarga de Turquia, després de Síria i l'Iran, i la frontera més curta de Bulgària.

Pas fronterer de Kapıkule de Turquia a Bulgària.

Història

La frontera va ser establerta el 1878 després del reconeixement de la independència de Bulgària pel Tractat de San Stefano al final de la Guerra russoturca (1877-1878), que inicialment va des de la frontera amb Sèrbia a l'oest, les crestes de les muntanyes Rila i Stara Planina fins als marges del mar Negre al nord de Burgàs. Després de la presa de possessió l'any 1885 per Bulgària de Rumèlia Oriental, la frontera es va traslladar cap al sud, al costat dels Rhodope, sortia al costat turc d'Adrianópolis i arribava a les costes del Mar Negre al sud de Burgàs. Va canviar el 1913 després de les guerres balcàniques amb Turquia i el traçat definitiu de la frontera va ser establert pel tractat de Lausana el 24 de juliol de 1923.

Mur fronterer

En resposta a la Crisi dels refugiats a Europa, Bulgària va erigir un mur fronterer per frenar l'afluència de passos il·legals. A partir de juny de 2016 havien estat construïts gairebé 146 dels 166 kilòmetres de mur planificats.[2]

Frontera búlgara a Rezovo

El gener de 2014, Bulgària va començar la construcció d'una tanca de seguretat de 30 quilòmetres al llarg de la seva frontera amb Turquia per contenir una onada d'immigrants procedents de l'Orient Mitjà i l'Àfrica del Nord.[3] De 3 metres d'alta i fortificada amb bobines de filferro, la tanca cobreix la secció menys visible de la frontera entre el punt de control fronterer de Lesovo i el poble de Golyam Dervent. L'exèrcit búlgar va completar la barrera de protecció el juliol de 2014 amb un cost d'uns 5 milions d'euros.[4] Com a resultat de la nova tanca, els intents de passar il·legalment en els voltants de la instal·lació s'han reduït set vegades. L'ambaixador de Turquia a Bulgària Suleyman Gokce ha expressat la seva insatisfacció amb el mur fronterer, afegint que crea un descontentament i dona motius per "reflexionar sobre el missatge polític" que està enviant.[5]

A principis de 2015, el govern va anunciar una extensió de 130 quilòmetres a la tanca de filferro de pues per assegurar completament la frontera terrestre. El primer ministre Boiko Boríssov va descriure l'extensió com "absolutament necessària" per evitar que les persones entrin il·legalment a l'estat membre de la Unió Europea.[6] L'Assemblea Nacional de Bulgària ha decidit continuar la construcció de la tanca a la frontera amb Turquia sense iniciar un procés de contractació pública a causa de la necessitat de protegir la seguretat nacional.[7] This final section of the fence completely seals off Bulgarian border with Turkey.[8] As of March 2016, nearly 100 quilometres (62 mi) of the 166 quilometres (103 mi) planned barrier were constructed.[9] Pel juny de 2016, s'hi havien construït 146 km del mur.[2]

Passos fronterers

Hi ha tres passps a tota la frontera, dos per a trànsit de vehicles i un altre per a trànsit per a vehicles i ferrocarrils. El més ocupat de tres, Kapıkule, es troba entre els punts de control de la frontera més ocupats del món.

Pas fronterer turc	Província	Pas fronterer búlgar	Província	Obert	Carretera a Turquia	Carretera a Bulgària	Situació
Kapıkule	Edirne	Kapitan Andreevo	Haskovo	4 de setembre de 1953	D.100 Ferrocarril Pehlivanköy–Svilengrad	A4 I-9 Ferrocarril Pehlivanköy–Svilengrad	Obert
Hamzabeyli	Edirne	Lesovo	Iàmbol	22 de novembre de 2004	D.535	I-7	Obert
Dereköy	Kırklareli	Malko Tarnovo	Província de Burgàs	18 de juliol de 1969	D.555	I-9	Obert

Referències

1. «Türkiyenin Komşuları ve Coğrafi Sınırları», 14-02-2016. Arxivat de l'original el 14 de febrer 2016. [Consulta: 30 d’abril 2018].
2. Migrant crisis: Bulgaria tightens border with Turkey. June 3, 2016. BBC News.
3. Lyman, Rick «Bulgaria Puts Up a New Wall, but This One Keeps People Out». New York Times, 05-04-2015 [Consulta: 12 abril 2015].
4. «Bulgarian Defense Minister: Border Fence to be Finished in June», 14-05-2014. [Consulta: 12 abril 2015].
5. «Turkey’s Ambassador to Bulgaria Voices Dissatisfaction with Border Fence», 31-05-2015. [Consulta: 31 maig 2015].
6. «Bulgaria to extend fence at Turkish border to bar refugee influx». Arxivat de l'original el 12 d’abril 2015. [Consulta: 12 abril 2015].
7. «Parliament OKs Building of Border Fence Without Public Procurement». [Consulta: 12 abril 2015].
8. Caroline Mortimer. Bulgaria builds final part of razor wire fence to keep out refugees. The Independent. 4 August 2015.
9. «Bulgaria says ready to erect fence on border with Greece». Reuters, 25-03-2016 [Consulta: 2 desembre 2017]. Arxivat 2019-12-15 a Wayback Machine.