|
Francesc Camprodon i Safont
Francesc Camprodon i Safont (Vic, 4 de març de 1816 - l'Havana, 16 d'agost 1870) fou un polític, autor de teatre i poeta català, diputat liberal al Congrés dels Diputats.[1] BiografiaFill de Francesc Camprodon de Taradell i d'Esperança Safont de Vic. Va estudiar Dret en la Universitat de Cervera, on va fer amistat amb Jaume Balmes, a qui pel que sembla va ajudar a redactar la seva primera obra; va acabar la carrera a la Universitat d'Alcalá de Henares i a la Universitat de Barcelona, on es va llicenciar en 1838; aleshores va patir una terrible malaltia i fou desnonat pels metges, però va aconseguir recuperar-se pels seus propis mitjans. Va ser un home destacat del Partit Liberal i per això va marxar exiliat a Cadis. Allí va fer amistat amb el duc de Montpensier, qui el va animar a publicar en 1854 en Barcelona els seus poemes en castellà amb el títol d' Emociones, que va ser ben acollits. Es va establir a Madrid, on va aconseguir a ser diputat per Barcelona i Santa Coloma de Farners al Congrés per la Unió Liberal a les convocatòries de 1856, 1858, 1864, 1865 i 1865[2] i hi va compondre diversos drames en vers segons l'estètica del Romanticisme, amb els quals va conèixer els èxits de Flor de un dia yi el otro no (1851), estrenat a instàncies de l'actor José Valero i del dramaturg Tomás Rodríguez Rubí; amb ella va introduir el costum de no cedir la propietat de les produccions dramàtiques, costum que va millorar la qualitat de vida dels dramaturgs de llavors; la seva continuació, Espinas de una flor (1852), també sobre amors contrariats i abnegacions conjugals, que també fou un èxit, encara que menor. El 27 de maig de 1842 es va casar amb Concepció Borrell i Pou[3] filla de Marià Borrell i de Miralpeix i de Arcàngela Pou I Teixidó. Va compondre altres peces en castellà, així com llibrets de sarsuela per a compositors com ara Nicolau Manent, Francisco Asenjo Barbieri, Emilio Arrieta o Cristóbal Oudrid. Especialment recordats són els seus versos "Costas las de Levante, playas las de Lloret", inclosos en el llibret de Marina.[1][4] Amb motiu de la Guerra d'Àfrica va publicar en quintilles una Carta a don Juan Prim, heroi de Els Castillejos. En encetar-se el triomf dels autors de la Renaixença catalana, va començar a escriure teatre costumista en català. Després de la revolució de 1868 va acceptar un càrrec a l'Administració d'Hisenda a l'Havana i va marxar a Cuba, i hi va publicar alguns poemes al periòdic en català La Gresca. Obres Poesia
Teatre
Sarsueles i òperes
Teatre en català
Referències
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
.svg&lang=ca){kind=small}
Portal di Ensiklopedia Dunia
