El concurs de 2025 està previst que tingui lloc a Basilea, Suïssa, després de la victòria del país al concurs de 2024 amb la cançó "The Code", interpretada per Nemo. Serà la tercera vegada que Suïssa acull el concurs, després d'haver-ho fet prèviament per al concurs inaugural de 1956 i el concurs de 1989, celebrats a Lugano i Lausana respectivament. El lloc seleccionat pel concurs és el St. Jakobshalle de 12.400 places, un estadi situat al municipi veí de Münchenstein, que serveix com a seu per a esdeveniments esportius i concerts coberts.
Fase de licitació
Després de la victòria de Suïssa al concurs de 2024, les autoritats locals de Ginebra van expressar el seu interès a acollir l'edició de 2025 a Palexpo i van presentar una sol·licitud formal. El mateix dia, el president del govern de Basilea Ciutat, Conradin Cramer, també va expressar interès perquè Basilea acull l'esdeveniment de 2025. El 12 de maig es va proposar l'Olma Hall de St. Gallen com a possible seu. El 13 de maig, Lugano, que va acollir el concurs inaugural el 1956, va descartar una oferta per acollir-lo el 2025. El president del govern cantonal de Berna, Philippe Müller, va expressar la seva reticència a acollir el concurs a la capital suïssa de facto, però el mateix govern cantonal va anunciar més tard el seu suport a l'organització de l'esdeveniment a Berna. Mentrestant, l'ajuntament de Zúric va celebrar una reunió d'alta prioritat" per discutir una oferta. El 14 de maig, Lausana, que va acollir el concurs de 1989, va descartar una oferta per acollir-lo el 2025, invocant la manca d'infraestructura. El 15 de maig, Biel/Bienne va declarar el seu interès per associar-se i co-organitzar l'esdeveniment. El 17 de maig, el govern local de Friburg va declarar que estava examinant una possible oferta. El 5 de juny, el govern de Basilea-Ciutat va confirmar que licitaria, proposant St. Jakobshalle i St. Jakob-Park com a possibles escenaris. El 6 de juny, els municipis de Biel/Bienne i Berna van anunciar una oferta conjunta. El 12 de juny, St. Gallen va anunciar que no presentaria cap oferta per no complir els requisits per acollir l'esdeveniment.
L'emissora amfitriona SRG SSR va iniciar el procés de licitació el 27 de maig de 2024, emetent una llista de requisits per a les ciutats interessades. Basilea, Berna, Ginebra i Zúric van declarar oficialment el seu interès i van finalitzar les seves ofertes el 28 de juny. Representants de l'emissora amfitriona van visitar les quatre ciutats candidates a principis de juliol, i van seleccionar Basilea i Ginebra el 19 de juliol. El 30 d'agost, l'EBU i la SRG SSR van anunciar Basilea com a ciutat amfitriona, amb St. Jakobshalle com a lloc escollit.
Va acollir la final de la UEFA Europa League 2016 i acollirà els partits de la UEFA Women's Euro 2025. La proposta depèn de la construcció d'una coberta per cobrir l'estadi.
Nina Žižić: El 2013, Nina va representar Montenegro al costat de Who See. Amb el tema «Igranka», van quedar en 12a posició a la primera semifinal.[1]
Membres actius de la UER
L'elegibilitat per participar en el Festival de la Cançó d'Eurovisió requereix una emissora nacional amb una pertinença activa a la UER i la capacitat d'emetre el concurs a través de la xarxa d'Eurovisió. La UER emet invitacions per participar en el concurs a tots els seus membres.
Bòsnia i Hercegovina – En la seva planificació de programes per al 2024, l'emissora bosniana BHRT indica que “és hora de considerar el retorn a Eurovisió el 2025”.
Eslovàquia – Després d'una reestructuració del seu model de finançament el 2023, l'emissora eslovaca RTVS estava considerant tornar al concurs el 2025 i treballava activament per aconseguir el finançament necessari per a participar. Tanmateix, l'abril de 2024, la cap de comunicació de màrqueting de RTVS, Zuzana Vicelová, va declarar que el país no competiria el 2025 a causa de les retallades pressupostàries. Eslovàquia va participar per última vegada el 2012.
Moldàvia – L'emissora moldava TRM va confirmar inicialment el 16 de novembre de 2024 la seva intenció de participar el 2025, i el mateix dia va donar a conèixer els seus plans per organitzar la final nacional Etapa națională 2025 per seleccionar la seva cançó. El 22 de gener de 2025, quatre dies després de celebrar la ronda d'audicions en directe d'Etapa naţională, TRM va anunciar que es retiraria del concurs, citant "reptes econòmics, administratius i artístics" i "una disminució de l'interès públic i la qualitat general de les cançons i actuacions artístiques" de la final nacional. TRM va afegir que revisaria el seu procés de selecció per a futures edicions.[2][3]
Països no membres de la UER
Belarús – El 30 de juny de 2021, l'emissora bielorussa BTRC queda suspesa de l'UER, perdent així l'accés als serveis de l'UER i, en conseqüència, els seus drets a participar i emetre el Concurs. Com que cap altra emissora bielorussa no és membre de la unió, el país esdevé inelegible per participar. La seva última participació va ser l'any 2019.
Rússia – A causa de la invasió russa d'Ucraïna, la UER va anunciar el 29 de maig de 2022 la suspensió total dels organismes de radiodifusió russos, cosa que va impossibilitar a la pràctica la participació. L'última participació del país va ser el 2021.[4]
Illes Fèroe – El 16 de febrer de 2024, Ivan Niklasen, un locutor de KVF, va anunciar que l'emissora encara té previst sol·licitar l'adhesió a la Unió Europea de Radiodifusió, la qual cosa faria possible la participació del país en la competició.
Kosovo – El 6 de juny de 2024, el director general de l'emissora Shkumbin Ahmetxhekaj va enviar una carta formal a l'UER demanant una invitació per participar a Eurovisió 2025. L'agost de 2024, el mitjà de notícies kosovar Zëri va informar que l'UER va rebutjar les sol·licituds de RTK per a una invitació durant la seva Assemblea General al juliol, que requereix la pertinença total a la UER com a requisit previ per competir en el concurs. Ahmetxhekaj va comentar més tard que l'EBU estava "en contra dels canvis de gestió a RTK", cosa que va afectar "negativament" el resultat de la sol·licitud d'invitació.
Sorteig de semifinals
El sorteig per determinar la ubicació dels països participants a cadascuna de les semifinals es va celebrar el 28 de gener de 2025 a Basilea . Els 31 països semifinalistes s'han repartit en 5 bombos, basant-se en tendències històriques a les votacions. El sorteig també va determinar en quin semifinal votarà cadascun dels països pertanyents al Big Five ( Alemanya , Espanya , França , Itàlia i Regne Unit ), així com el país guanyador de l'edició anterior ( Suïssa ).
Bombo 1
Bombo 2
Bombo 3
Bombo 4
Bombo 5
Finalistes
Bèlgica
Txèquia
Estònia
Letònia
Lituània
Luxemburg
Països Baixos
Armènia
Azerbaidjan
Geòrgia
Israel
Polònia
Ucraïna
Albània
Àustria
Croàcia
Montenegro
Sèrbia
Eslovènia
Xipre
Grècia
Irlanda
Israel
Malta
Portugal
Sant Marí
Austràlia
Dinamarca
Finlàndia
Islàndia
Noruega
Suècia
Alemanya
Espanya
França
Itàlia
Regne Unit
Suïssa
1a semifinal
13 de maig de 2025
2a semifinal
15 de maig de 2025
1a meitat: Suècia Ucraïna Eslovènia Islàndia Estònia Polònia Portugal
1a meitat: Àustria Lituània Armènia Montenegro Grècia Irlanda Austràlia Letònia
2a meitat: Txèquia Israel Malta Finlàndia Dinamarca Luxemburg Geòrgia Sèrbia
Amb dret a vot: Suïssa Itàlia Espanya
Amb dret a vot: Alemanya França Regne Unit
Incidents
Canvi de cançó montenegrina
El 27 de novembre el grup NeonoeN va vèncer a la final del Montesong, però dies després es va conèixer que Clickbait la cançó guanyadora ja havia estat interpretada l'any anterior i les normes eurovisives prohibeixen que la cançó sigui publicada abans de l'1 de setembre de 2024. Aquest fet va provocar que el grup renunciés i la segona classificada Nina Žižić sigués la representant montenegrina.[5]
