Festival de la Cançó d'Eurovisió 1959

Festival de la Cançó d'Eurovisió 1959

43° 33′ 12″ N, 7° 01′ 20″ E
Tipus	Festival d'Eurovisió
Data	11 març 1959
Número d'edició	4
← 1958 1960 →
Localització	Palais des Festivals et des Congrès (França)
Estat	França
Organitzador	Radiodiffusion-Télévision Française i Unió Europea de Radiodifusió
Presentador	Jacqueline Joubert Franck Pourcel
Direcció	Marcel Cravenne
Nombre de participants	11
Participant	Teddy Scholten Pearl Carr & Teddy Johnson ^(en) Jean Philippe Christa Williams Birthe Wilke Bob Benny Domenico Modugno Bessones Kessler Ferry Graf Brita Borg Jacques Pills
Gènere	televisió musical
Guanyador	Teddy Scholten, Per l'obra Een beetje
Mitjà de comunicació
Emissora original	Radiodiffusion-Télévision Française
Lloc web	eurovision.tv…

El Festival de la Cançó d'Eurovisió 1959 fou la quarta edició d'aquest esdeveniment musical. Tingué lloc el dimecres 11 de març de 1959 a Canes (França), després que aquest país guanyés l'edició de l'any anterior.[1] El país guanyador va ser Països Baixos amb la cançó "Een beetje", interpretada per Teddy Scholten, composta per Dick Schallies i lletra de Willy van Hemert. Aquesta victòria representà el segon triomf dels Països Baixos al Festival, i la primera vegada que un país guanyava dos cops. Willy van Hemert també va ser el lletrista de "Net als toen", que va guanyar l'edició de 1957. Van Hemert esdevingué així la primera persona en guanyar dos cops en el Festival.

Seu

Article principal: Canes

Palais des Festivals et des Congrès de Canes, França - Seu on se celebrà el Festival de la Cançó d'Eurovisió 1959

L'esdeveniment va tenir lloc a Canes (França), amb seu al Palais des Festivals et des Congrès, després que França es guanyés el dret a organitzar aquesta edició del Festival en imposar-se a l'edició anterior amb la cançó "Dors, mon amour" interpretada per André Claveau. Canes, una ciutat localitzada a la Riviera Francesa, és una destinació turística coneguda arreu per organitzar anualment el Festival Internacional de Cinema de Canes, també amb seu al Palais des Festivals et des Congrès. L'edifici original es construí l'any 1949, i estava situat al passeig Promenade de la Croisette, a l'actual localització de l'hotel JW Marriott Cannes.

Format

En aquesta edició del Festival s'establí una nova norma: entre els membres dels jurats nacionals no hi podia haver ni editors ni compositors professionals. Per primera i única vegada a la història, dues cançons no guanyadores van repetir la seva actuació al final de l'espectacle, Regne Unit i França, juntament amb la guanyadora, Països Baixos.

Països participants

  Països participants

  Països que van participar anteriorment, però no en aquesta edició

Luxemburg es va retirar del concurs per primer cop. Regne Unit hi va tornar després de la seva absència a l'edició anterior, i finalitzà en segon lloc per primer cop. Mònaco va debutar en la competició, però va acabar últim.

Directors

Cada actuació tingué un director d'orquestra.[2]

•  França - Franck Pourcel
•  Dinamarca - Kai Mortensen
•  Itàlia - William Galassini
•  Mònaco - Franck Pourcel
•  Països Baixos - Dolf van der Linden
•  Alemanya Occidental - Franck Pourcel
•  Suècia - Franck Pourcel
•  Suïssa - Franck Pourcel
•  Àustria - Franck Pourcel
•  Regne Unit - Eric Robinson
•  Bèlgica - Francis Bay

Artistes reincorporats

Dos artistes participants en anteriors edicions del festival van tornar el 1959: Birthe Wilke, que també va representar Dinamarca el 1957; i Domenico Modugno, que va participar per Itàlia el 1958.

Resultats

Ordre	País	Idioma[3]	Artista	Cançó	Traducció al català	Posició	Punts
01	França	Francès	Jean Philippe	"Oui, oui, oui, oui"	Sí, sí, sí, sí	3	15
02	Dinamarca	Danès	Birthe Wilke	"Uh, jeg ville ønske jeg var dig"	Oh, tant de bo jo fos tu	5	12
03	Itàlia	Itàlia	Domenico Modugno	"Piove (Ciao, ciao bambina)"	Plou (Adéu, nena)	6	9
04	Mònaco	Francès	Jacques Pills	"Mon ami Pierrot"	El meu amic Pierrot	11	1
05	Països Baixos	Neerlandès	Teddy Scholten	"Een beetje"	Una mica	1	21
06	Alemanya Occidental	Alemany	Alice i Ellen Kessler	"Heute Abend wollen wir tanzen geh'n"	Aquesta nit volem anar a ballar	8	5
07	Suècia	Suec	Brita Borg	"Augustin"	–	9	4
08	Suïssa	Alemany	Christa Williams	"Irgendwoher"	Des d'algun lloc	4	14
09	Àustria	Alemany	Ferry Graf	"Der K und K Kalypso aus Wien"	El calypso K i K de Viena	9	4
10	Regne Unit	Anglès	Pearl Carr i Teddy Johnson	"Sing, Little Birdie"	Canta, Ocellet	2	16
11	Bèlgica	Neerlandès	Bob Benny	"Hou toch van mij"	Estima'm, si us plau	6	9

Puntuacions

		Votacions
		Total
Participants	França	15		4	1	2		4		1	1		2
	Dinamarca	12			1	1	1		4	1	2	2
	Itàlia	9	3			1			1	3			1
	Mònaco	1									1
	Països Baixos	21	4		7	1		2			3	1	3
	Alemanya	5	2		1					1			1
	Suècia	4		1			3
	Suïssa	14		2		1		1	3		1	5	1
	Àustria	4				1			2	1
	Regne Unit	16	1	1		2	5			3	2		2
	Bèlgica	9		2		1	1	3				2
La taula està ordenada per ordre de participació

Cobertura internacional i votacions

La següent taula mostra l'ordre en què es van atribuir els vots durant el concurs de 1959, juntament amb el portaveu responsable d'anunciar els vots pel seu país respectiu. Cada emissora nacional va enviar també un comentarista al concurs, per tal de donar cobertura al desenvolupament del concurs en el seu propi idioma. A continuació es detallen els comentaristes i l'emissora que representaven.[4]

Votacions i portaveus

1.  Bèlgica - Bert Leysen
2.  Regne Unit - Pete Murray
3.  Àustria - Karl Bruck
4.  Suïssa - Boris Acquadro
5.  Suècia - Roland Eiworth
6.  Alemanya Occidental -
7.  Països Baixos - Siebe van der Zee[5]
8.  Mònaco -
9.  Itàlia - Enzo Tortora
10.  Dinamarca - Bent Henius
11.  França - Marianne Lecène

Comentaristes

•  Àustria - Elena Gerhard (ORF)
•  Bèlgica - Nic Bal (NIR), Paule Herreman (INR)
•  Dinamarca - Sejr Volmer-Sørensen (DR TV)
•  França - Claude Darget (RTF)
•  Alemanya Occidental - Elena Gerhard (Deutsches Fernsehen)
•  Itàlia - Bianca Maria Piccinino (Programma Nazionale)
•  Luxemburg - Claude Darget (Télé-Luxembourg)
•  Mònaco - Claude Darget (Télé Monte Carlo)
•  Països Baixos - Piet te Nuyl[6] (NTS)
•  Suècia - Jan Gabrielsson[7] (Sveriges Radio-TV
  SR P1)
•  Suïssa - Theodor Haller (TV DRS), Claude Darget (TSR)
•  Regne Unit - Tom Sloan (BBC Television Service), Pete Murray (BBC Light Programme)

Referències

1. «Eurovision History - Cannes 1959». European Broadcasting Union. [Consulta: 5 març 2012].
2. Tukker, Bas; van Gorp, Edwin; Španja, Tin. «And the conductor is... (a website dedicated to all conductors of the Eurovision Song Contest)» (en anglès), 2009. [Consulta: 26 octubre 2014].
3. «Eurovision Song Contest 1959». The Diggiloo Thrush. [Consulta: 4 març 2012].
4. «Eurovision 1959 - Cast and Crew». IMDb. [Consulta: 5 març 2012].
5. «Teddy Scholten eerste in Eurovisie Songfestival» (en neerlandès). Utrechts Nieuwsblad, 12-03-1959.
6. «Teddy Scholten won voor Nederland Songfestival» (en neerlandès). De Leeuwarder Courant, 12-03-1959.
7. Thorsson, Leif; Verhage, Martin. Melodifestivalen genom tiderna : de svenska uttagningarna och internationella finalerna (en suec). Stockholm : Premium Publishing AB, 2006, p. 14. ISBN 91-89136-29-2. 

Enllaços externs

• Festival de la Cançó d'Eurovisió 1959 - Lloc web oficial