Eugeni Anglada i Arboix
Eugeni Anglada i Arboix (Sant Hipòlit de Voltregà, Osona, 1936 - 22 de desembre de 2019) va ser un director cinematogràfic català.[1][2][3] TrajectòriaPer tal de formar-se com a actor, estudià al Conservatori de Música del Liceu, i a l'Institut del Teatre de Barcelona, i començà en el món del cinema alternant el treball d'actor de doblatge als estudis de la Metro-Goldwyn-Mayer a Barcelona el 1960, amb la pintura i la interpretació. Retornat a la seva ciutat natal, treballà a la banca, i s'inicià definitivament com a director en el cinema amb films amateurs, amb els quals fou premiat a nivell nacional i internacional. Així, el 1967, dirigí alguns curtmetratges de 8 mm (Casi nada, J’aime, Immanències, Infidelitat), als quals seguiren alguns altres, amb els quals participà en festivals i concursos de cinema amateur i independent. Posteriorment, passà als 16 mm i rodà diversos curts, i alguns curtmetratges documentals. Amb seqüències de quatre de films anteriors (Grotesque Show, La rage, El Pitus i Cavall fort) i material nou rodat el 1977, el 1978 estrenà el seu primer llargmetratge, La ràbia, amb guió coescrit amb Miquel Porter i Moix. Seleccionada per a la Setmana de la Crítica del 32è Festival Internacional de Cinema de Canes del 1979, aquest film representà un trencament per la impactant visió de la societat i l'educació franquistes que reflecteix a través de les vivències del protagonista, un nen (després adolescent) de la Catalunya rural. Després de dos curts documentals més entre 1978 i 1980, el 1982 començà a rodar Interior roig, una adaptació de la novel·la Les tenebres, de Leonid Andréiev,[3][1][2] amb la participació d'actors de la categoria de Fernando Fernán Gómez, Alfred Lucchetti, Charo López, Enric Majó, Joan Miralles, Rosa Novell, Ferran Rañé, Enric Serra, Rosa Serra o Lluís Torner entre altres.[4] Aquesta pel·lícula, per decisió dels productors, l'acabaren l'ajudant de direcció Francesc Siurana i el director de fotografia Jaume Peracaula. A partir del 1982 realitzà diversos migmetratges documentals, i també episodis de sèries per a Televisió de Catalunya. Des del 1986 treballà en el cinema institucional, industrial i publicitari (CIO Audiovisuals), com a productor i realitzador.[3][1]
Referències
Bibliografia
|
Portal di Ensiklopedia Dunia