Esquinita-(Y) |
---|
![](//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d0/Aeschynite-%28Y%29_Tomeik.jpg/300px-Aeschynite-%28Y%29_Tomeik.jpg) ![Modifica el valor a Wikidata](//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png) |
Fórmula química | (Y,Ca,Fe,Th)(Ti,Nb)₂(O,OH)₆ |
---|
Epònim | aeschynite (en) i itri ![Modifica el valor a Wikidata](//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png) |
---|
Localitat tipus | mina Urstad Feldspar, Hidra, Flekkefjord, Vest-Agder, Noruega |
---|
|
Categoria | òxids |
---|
Nickel-Strunz 10a ed. | 4.DF.05 |
---|
Nickel-Strunz 9a ed. | 4.DF.05 ![Modifica el valor a Wikidata](//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png) |
---|
Dana | 8.3.6.3 |
---|
Heys | 18.2.15 |
---|
|
Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
---|
Estructura cristal·lina | a = 7,47Å; b = 10,98Å; c = 5,18Å; |
---|
Grup puntual | mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal |
---|
Color | groc clar, groc-taronja, groc verdós clar, negre, negre marronós |
---|
Exfoliació | perfecta en {100}, {010} i {001} |
---|
Fractura | irregular, desigual |
---|
Tenacitat | fràgil |
---|
Duresa (Mohs) | 5 a 6 |
---|
Lluïssor | resinosa, cerosa, nacrada, submetàl·lica |
---|
Color de la ratlla | blanc, groc clar, rgroc vermellós |
---|
Diafanitat | transparent, translúcida |
---|
Densitat | 4,82 a 4,93 g/cm³ (mesurada); 5,5 g/cm³ (calculada) |
---|
Propietats òptiques | biaxial (+) |
---|
Índex de refracció | nα = 2,190 a 2,280 nβ = 2,210 a 2,300 nγ = 2,340 a 2,500 |
---|
Birefringència | δ = 0,150 a 0,220 |
---|
Angle 2V | mesurat: 70° to 80° |
---|
Dispersió òptica | r > v, forta |
---|
|
Estatus IMA | mineral reanomenat (Rn) ![Modifica el valor a Wikidata](//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png) |
---|
Codi IMA | IMA1987 s.p. ![Modifica el valor a Wikidata](//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png) |
---|
Símbol | Aes-Y ![Modifica el valor a Wikidata](//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png) |
---|
Referències | [1] |
---|
L'esquinita-(Y) és un mineral de la classe dels òxids, que pertany al grup de l'esquinita. El nom prové del grec αισχύνη (aeschyne) que significa vergonya, deshonra o ignomínia; perquè els químics tingueren complicacions amb les separacions del titani dels zircons en algunes mostres. és l'anàleg d'itri de l'esquinita-(Ce). És el mineral més freqüent del grup al qual pertany. Forma sèrie amb la tantalesquinita-(Y).
Característiques
L'esquinita-(Y) és un òxid de fórmula química (Y,Ca,Fe,Th)(Ti,Nb)₂(O,OH)₆. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5 a 6.
L'esquinita-(Y) s'ha descrit a tots els continents tret d'Oceania i Amèrica del Sud. A Catalunya s'ha descrit al Cap de Creus (Alt Empordà), en un context de metamorfisme.
Referències