Elecció papal de 1144
L'elecció papal de 1144 va seguir la mort del papa Celestí II i va donar lloc a l'elecció del papa Luci II. Celestí II va morir el 8 de març de 1144 a Roma, després d'un pontificat de només cinc mesos.[1] L'elecció del seu successor es va dur a terme mentre es duia a terme una revolució del municipi, que s'oposava a la regla secular del Papa.[2] Celestí II va ser incapaç de recuperar el control total sobre la ciutat de Roma, i a més va haver de fer front també a les exigències del rei Roger II de Sicília.[3] Aquest problema va restar sense solució en la seva mort, perquè s'havia negat a confirmar els privilegis concedits a Roger pel seu predecessor Innocenci II.[3] Els cardenals presents a Roma van elegir el cardenal Gerardo Caccianemici, sacerdot del títol de la Santa Creu de Jerusalem i ex canonge regular de Sant Frediano di Lucca. Els detalls relatius al lloc de l'elecció o la data exacta de l'elecció no estan registrats. Segons Jaffé l'elecció del 1143 s'hauria celebrat a la Basílica del Laterà, i la del 1145 a l'església de San Cesareo in Palatio.[4] Des que els elegits eren cancellers de la Santa Seu i col·laboradors proper tant d'Innocenci II com de Celestí II, es pot suposar que els cardenals volien continuar la seva política, amigable amb l'Imperi i hostil cap al rei Roger.[3] L'elegit prengué el nom de Luci II i va rebre la consagració episcopal el 12 de març de 1144.[5] Probablement hi havia 39 cardenals en el Sacre Col·legi de Cardenals el març de 1144. Aquesta dada s'obté de Brixius, però amb algunes correccions.[6] I és que el bisbe Rodolfo of Orte va ser exclòs perquè no era cardinal en aquest moment.[7] A més, Brixinus va indicar erròniament que també Bernardo da Pisa, el futur papa Eugeni III, hauria format part del Col·legi de Cardenals, de manera similar que Zenker.[8] Però basant-se en l'examen dels subscripcions de les butlles papals del 1144[9] i les dades disponibles sobre les missions a l'exterior dels cardenals, es pot assegurar que a l'elecció no hi van participar més de 36 electors.[10] Referències
Bibliografia
|
Portal di Ensiklopedia Dunia