|
El hijo del crack
El hijo de crack és una pel·lícula de cinema sonor argentí, estrenada el 15 de desembre de 1953 al cinema Normandie de Buenos Aires.[1][2] Va ser dirigida per Leopoldo Torres Ríos i el seu fill Leopoldo Torre Nilsson i protagonitzada per Armando Bó, Oscar Rovito i Miriam Sucre. En el repartiment hi participen importants jugadors de futbol professional de l'època com Mario Boyé, Tucho Méndez i Ángel Labruna i periodistes com Fioravanti.[3][4] ircumstànciesLa pel·lícula reprèn el tema tractat a Pelota de trapo, també dirigida per Torres Ríos i protagonitzada per Armando Bó. És l'última en la qual Leopoldo Torres Ríos i Leopoldo Torres Nilsson, pare i fill, van treballar junts.[5] ArgumentMario López (Oscar Rovito) és un nen, fill d'un crack de futbol (Armando Bó) en decadència. Viu un món conflictiu i dual. D'una banda, mentre el seu pare és repudiat pels simpatitzants, per ja no estar en condicions físiques per a jugar, ell, el sosté tractant de creure que només es tracta d'una caiguda passatgera; d'altra banda, la seva mare i el seu avi matern, rebutgen el món del futbol i del carrer, sostenint que es tracta d'un món primitiu i inadequat. Prenent forces en la fe i l'amor que el seu fill li té, el crack, torna a tenir un gran partit. Però l'esforç, li costa la vida. Actors
 RecepcióLa International Film Guide va descriure la pel·lícula com una "obra purament comercial", a diferència de moltes altres pel·lícules de Torre Nilson com El crimen de Oribe (1950) i pel·lícules posteriors que eren més pel·lícules d'art amb atenció a temes, arguments i aspectes psicològics.[6][7] Jorge Miguel Couselo al seu llibre de 1984 Historia del cine argentino va remarcar que "malgrat un guió pobre, [la pel·lícula] mostrava serietat" i va elogiar el talent i el rendiment d'Oscar Rovito interpretant el fill.[8] Ricardo Oliveri al seu llibre de 1997 Cine argentino: crónica de 100 años va coincidir que Rovito havia aportat una bona actuació i va descriure la pel·lícula com un "producte agradable".[9] L'Instituto de Literatura Argentina va destacar la forta presència del pare i el fill a la pel·lícula i va destacar els seus elements i la seva càrrega neorrealistes.[10] Referències
Enllaços externs
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Portal di Ensiklopedia Dunia
