En 1517 la vila fou incorporada a l'Imperi Otomà amb la resta de Palestina i s'hi ha trobat ceràmica dels primes anys del domini otomà.[2] En els registres fiscals de 1596 apareix com a Dayr an-Nidam, situada a la nàhiya de Jabal Quds al liwà d'al-Quds. La població era de 4 llars musulmanes. Pagaven un tipus impositiu del 25% en productes agrícoles, com el blat, ordi, oliveres, vinyes i fruiters, cabres i ruscs, a més d' "ingressos ocasionals"; un total de 1.200 akçe.[3]
En 1863 Victor Guérin la va visitar i la va descriure com a mig arruïnada i habitada només per un centenar de fellahins. Algunes cisternes, parcialment omplertes i una sèrie de pedres antigues, disperses a terra o reutilitzades, li van demostrar que havia estat un antic poblament.[4] Una llista de pobles otomans de 1870 deia que el poble tenia 59, en un total de 17 cases, tot i que el recompte de població només incloïa homes.[5][6]
En 1882 el Survey of Western Palestine del Fons per a l'Exploració de Palestina la va descriure: «Un petit vilatge en un punt alt, amb oliveres al voltant. Es troba just a sobre de les ruïnes de Tibneh, i s'obté aigua de l'Ain Tibneh.»[7]
En 1896 la població de Der en-nizam era estimada en unes 147 persones.[8]
En 1945 la població era de 190 musulmans,[11] mentre que l'àrea total de terra era de 1,938 dúnams, segons una enquesta oficial de terra i població.[12] D'aquests, 514 eren plantacions i regadiu, 483 per a cereals,[13] mentre 31 dúnams eren sòl edificat.[14]
.svg)
