|
Cristina de Lorena
 Cristina de Lorena (Bar-le-Duc, ducat de Lorena, 16 d'agost de 1565-Florència, Gran ducat de Toscana, 19 de desembre de 1636) fou una princesa de la casa de Lorena que va esdevenir consort, i posteriorment regent, del Gran ducat de Toscana. FamíliaVa néixer el 1565 a la població de Bar-le-Duc, en aquells moments situada al ducat de Lorena i que avui en dia forma part del departament del Mosa, sent filla del duc Carles III de Lorena i Clàudia de França. Per línia paterna fou neta del duc Francesc I de Lorena i Cristina de Dinamarca, i per línia materna del rei Enric II de França i Caterina de Mèdici. Fou germana dels ducs Enric II i Francesc II de Lorena; i d'Elisabet de Lorena, casada amb Maximilià I de Baviera. A la mort de la seva mare, ocorreguda el febrer de 1575, fou educada per la seva àvia Caterina de Mèdici, restà a la cort francesa durant un llarg període.  Es casà el 3 de maig de 1589 a la catedral de Florència amb Ferran de Mèdici, fill del duc Cosme I de Mèdici i Elionor de Toledo. D'aquesta unió nasqueren:
A la mort de l'espòs, ocorreguda el febrer de 1609, actuà com a regent del Gran ducat de Toscana en nom del seu fill Cosme II de Mèdici. Ocupà aquest càrrec fins al 1611, moment en el qual son fill fou nomenat major d'edat. A la mort prematura del seu fill (febrer de 1621) restà a la cort de Florència al costat del seu net Ferran II de Mèdici. Interessada pels afers científics, va mantenir una relació epistolar amb Galileo Galilei, el qual va dedicar-li una de les seves quatre Lettere copernicane datada el 1615, en què el científic refutava que les seves doctrines estiguessin en contra de la Bíblia. Així mateix, Antonio Santucci li va dedicar la Ruota perpetua, un complex sistema de càlculs astronòmics realitzat després de 1582. Enllaços externs A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cristina de Lorena
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Portal di Ensiklopedia Dunia
