Carles de Mèdici

Carles de Mèdici

Biografia
Naixement	19 març 1599 Florència (Itàlia)
Mort	17 juny 1666 (67 anys) Florència (Itàlia)
Sepultura	Capella funerària dels Mèdici
Degà del Col·legi Cardenalici
1652 – 1666 ← Giulio Roma – Francesco Barberini →
Cardenal bisbe d'Òstia bisbat suburbicari d'Òstia
1652 – 1666 ← Giulio Roma – Francesco Barberini →
Cardenal
2 desembre 1615 –
Dades personals
Religió	Església Catòlica
Activitat
Ocupació	sacerdot catòlic
Membre de	Accademia della Crusca
Consagració	Annibale Bentivoglio ^(en)
Participà en
19 gener 1655	conclave de 1655
9 agost 1644	conclave de 1644
19 juliol 1623	conclave de 1623
8 febrer 1621	conclave de 1621
Família
Família	Mèdici
Pares	Ferran I de Mèdici   i Cristina de Lorena
Germans	Llorenç de Mèdici (1599-1648) Cosme II de Mèdici Caterina de Mèdici Clàudia de Mèdici Maria Maddalena de' Medici Elionor de Mèdici (1591-1617) Francesc de Ferran I de Mèdici

Imatge de Carles de Mèdici.

Carles de Mèdici o Carles de Ferran I de Mèdici (Florència, Gran Ducat de Toscana 1595 - íd. 1666) fou un príncep de la Toscana de la família Mèdici que va esdevenir cardenal de l'Església Catòlica.

Orígens familiars

Va néixer el 19 de març de 1595 a la ciutat de Florència sent fill del Gran Duc Ferran I de Mèdici i Cristina de Lorena. Fou net per línia paterna de Cosme I de Mèdici i Elionor de Toledo, i per línia materna de Carles III de Lorena i Clàudia de Valois.

Fou germà, entre d'altres, de Cosme II de Mèdici; Elionor de Mèdici; Caterina de Mèdici, casada amb Ferran I de Màntua; Francesc de Mèdici; i Clàudia de Mèdici, casada successivament amb Frederic Ubald della Rovere i Leopold V d'Àustria.

Carrera religiosa

Amant de les arts i de la vida acomodada, va embellir la Vil·la Mèdici de Roma, va fer construir a Bernardo Buontalenti el Casino de San Marco a Florència i va fer reestructurar la Vil·la de Careggi.

Va ser nomenat cardenal pel papa Pau V el 2 de desembre de 1615, i fou elector en els conclaus de 1621 i 1623, on va ser escollits respectivament Gregori XV i Urbà VIII. El 1644 fou el cardenal protodiacon el conclau que va escollir Innocenci X.

Després de ser nomenat cardenal-bisbe de Sabina, passà a Frascati i posteriorment a Porto-Santa Rufina. El 29 d'abril de 1652 fou nomenat vicedegà del Col·legi Cardenalici, i el 23 de setembre del mateix fou nomenat degà d'aquest Col·legi i cardenal-bisbe d'Òstia i Velletri. El 1655, en virtut del seu càrrec, va presidir el conclau que va escollir papa a Alexandre VII.

Va morir el 17 de juny de 1666 a la ciutat de Florència, sent sepultat a la cripta de la Basílica de Sant Llorenç de Florència amb els altres membres de la seva família.

Enllaços externs

• (anglès) http://genealogy.euweb.cz/italy/medici3.html