|
Contaminació marina La contaminació marina és la contaminació que afecta mars i oceans, des de la zona de rompents fins a mar obert. Inclou la que es produeix a les costes, als ports, en la plataforma pesquera, en la indústria, en la navegació i en les zones marítimes. Té un caràcter global, cosa que requereix convenis internacionals, com el MARPOL, i activitats internacionals dirigides a assegurar-ne un desenvolupament sostenible.[1] El medi ambient marí té en principi una certa capacitat d'autodepuració, però al final del segle xx la seva contaminació ha arribat a un nivell tal que supera el límit que pot ser assimilat naturalment en un temps raonable. Per tant, es necessiten millores tecnològiques i econòmiques, i canvis polítics i socials, encaminats a avaluar el seu estat, millorar-lo i evitat que es malmeti encara més. A més de la contaminació, altres aspectes que influeixen al medi ambient marí poden ser, per exemple, la seva sobreexplotació biològica, especialment la pesca massiva, la degradació costanera a causa de la construcció massiva, dels usos industrials, de l'excés de ports, etc. Cal tenir en compte, a més, que el canvi climàtic també afecta a la zona costanera. Es calcula que hi ha 5,25 bilions de residus plàstics als mars d'arreu del món.[2][3] Fonts La contaminació marina prové de fonts que es poden agrupar en naturals, agrícoles, urbanes i industrials. Aquestes fonts inclouen la contaminació emesa en continu, a causa de la seva activitat, i la que es pot emetre per accidents.[1] Les activitats humanes del sector primari: ramaderia, avicultura, agricultura, etc. generen substàncies orgàniques i inorgàniques que són riques especialment en nitrogen (nitrits i nitrats, principalment) i fòsfor (fosfats), a més de matèria que consumeix oxigen i de vegades organismes patògens. Algunes d'aquestes substàncies també es produeixen a la natura. Aquests residus arriben al mar a través de l'aigua, superficial o subterrània.[1] La contaminació urbana pot classificar-se com directa o indirecta. La contaminació urbana directa prové de les aigües residuals (clavegueres) amb residus de les llars i dels locals comercials. Aquestes aigües, si no es tracten adientment, contenen matèria consumidora d'oxigen, partícules sòlides en suspensió, compostos inorgànics i bacteris nocius. El cas dels residus industrials és semblant, amb la diferència que els residus són de natura molt més diversa.[1] La contaminació urbana indirecta és aquella que arriba al mar mitjançant un intermediari. La combustió de carbó i petroli emet diferents gasos, entre ells òxids de sofre. Aquests provoquen l’anomenada pluja àcida, la qual no només afecta els mars, sinó que també afecta a les espècies que hi habiten i a la flora.[4] Contaminants marins  Hom sol considerar vuit tipus de contaminants marins, tot i que se'n poden trobar més, tots ells d'origen antropogènic (introduïts pels éssers humans). Aquest són:[5]
Conseqüències Tot i que els contaminants abocats es dispersen per tota la mar, les conseqüències de la contaminació marina són diferents localment. Per exemple només a les zones costaneres afecten el turisme. La contaminació a la costa també afecta els pescadors i pot afectar diferents instal·lacions industrials i la vida costanera en terra ferma. La neteja té un cost econòmic que paguen els veïns amb els seus impostos.[11] Quan els sediments contaminants es depositen al fons del mar, afecten els organismes que hi viuen i als de la rodalia. Si no és prou lluny de la terra, és possible que es vegin tard o d'hora empesos cap a platges, on afecten la vida que s'hi troba, inclosos els humans.[11] D'altra banda, els hidrocarburs i els productes químics poden causar directament la mort d'ocells i mamífers marins. Quan es dissolen la seva toxicitat queda reduïda, però afecta igualment tota mena d'éssers vius, en la seva reproducció i fisiologia.[11] Protecció i prevenció La prevenció de la contaminació del medi marí es fa sobretot a base d'aportacions a diferents codis internacionals, que estableixen mesures protectores, procediments segurs, controls, formació, etc. En particular, en 1983 va entrar en vigor el Conveni per a la prevenció de la contaminació marina, més conegut com a MARPOL (de l'anglès, MARine POLlution), que hom estima que va reduir en un 60% la contaminació marina originada pels vaixells, que representa fins a un 40%[11] de la contaminació total (és a dir, que va reduir un 24% de la contaminació total), als anys 80, respecte al que hi hauria hagut si no hagués estat aquest conveni. Aquest conveni estableix certes mesures preventives que s'han d'acatar internacionalment i que pretenen eliminar l'abocament al mar d'hidrocarburs i altres substàncies contaminants, reduir-ne els vessaments per accident i crear un mecanisme arbitral administratiu per solucionar les controvèrsies sorgides de la contaminació.[11] DescontaminacióQuan, malgrat la prevenció i la protecció, hi ha contaminació, cal llevar-la del mar tan d'hora com sigui possible. Hi ha diversos medis per a eliminar i recuperar els contaminants del medi marí, però es poden classificar en tres grans grups: mecànics, químics i els d'aglomeració, precipitació i absorció.[11] LegislacióLa legislació internacional sobre contaminació marina es troba principalment en els següents convenis:
A EuropaA la Unió Europea una directiva, la Directiva marc de l'aigua, regla la contaminació marina. Té com a objectiu el seu "bon estat ecològic" mitjançant la constitució d'àrees marines protegides i de passadissos biològics submarins. En principi també concerneix les activitats terrestres susceptibles de contaminar la mar, recolzada en la directiva marc sobre l'aigua i a les activitats causades pels navilis, detallades a la directiva sobre la contaminació marítima del 21 d'octubre de 2009 i en vigor a partir de l'1 de gener de 2010. Referències
Vegeu també |
Portal di Ensiklopedia Dunia
