El conjunt arqueològic de Mèrida, a Mèrida, és dels jaciments romans més importants de la península Ibèrica. La ciutat d'Augusta Emèrita va ser fundada per August l'any 25 abans de Crist després de la campanya a la Península. Capital de la Lusitània, rebia els veterans de dues legions romanes de l'Imperi Romà durant les Guerres Càntabres: Legio V Alaudae i Legio X Gemina. Fins a la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, Augusta Emèrita —actual Mèrida— fou un centre econòmic, legal, militar i cultural de l'Imperi. La seva influència va ser tal que Dècim Magne Ausoni la va definir com la novena ciutat més important del món romà. Les restes arqueològiques que han sobreviscut donen testimoni de la vitalitat d'aquesta ciutat. El teatre, amfiteatre i l'aqüeducte es troben entre els principals èxits de l'enginy de l'arquitectura de la civilització romana a la Península. Tenint en compte aquest patrimoni, el 1986 es va inaugurar a Mèrida el Museu Nacional d'Art Romà, dissenyat per Rafael Moneo. Set anys més tard, el 1993, el complex va ser inscrit a la llista del Patrimoni Mundial per la UNESCO.[1]
El teatre és una construcció promoguda pel cònsol Marc Vipsani Agripa. Segons data inscrita en el propi teatre la seva construcció es va produir en els anys 16-15 aC.
El teatre ha sofert diverses remodelacions, la més important, a la fi del segle i o principis del segle ii, possiblement en època de l'emperador Trajà, quan es va aixecar l'actual façana o front d'escena, i una altra en època de Constantí entre els anys 330 i 340, introduint-se nous elements arquitectònics-decoratius i construint-se una calçada que envolta el monument. Després de l'abandó propiciat pel cristianisme a causa de la immoralitat del teatre, aquest s'abandona i cobreix de terra, quedant solament visible la zona superior de la graderia (summa cavea). La imaginació popular la va denominar «Les Set Cadires», en les quals segons la tradició es van asseure diversos reis moros per decidir el destí de la ciutat.
_Exterior_01.jpg)
