Va estudiar a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Madrid, on es va titular el 1961. El 1970 obté la càtedra d'Elements de Composició de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona i el 1980 s'encarrega de la de Madrid fins al 1985, any en què és nomenat Chairman de la Graduate School of Design de la Universitat Harvard, càrrec que manté fins al 1990. Actualment Rafael Moneo és Josep Lluís Sert Professor of Architecture a la Graduate School of Design de Harvard.
Obres de Rafael Moneo a Catalunya són la Torre Puig a l'Hospitalet de Llobregat (2014) i, a Barcelona, L'Auditori (inaugurat el 1999), l'edifici L'Illa Diagonal (1993) o la rehabilitació d'un edifici històric situat al carrer de Lledó per a servir com a hotel (2012)
L'activitat de Rafael Moneo com a arquitecte va acompanyada per la que desenvolupa com a conferenciant i crític. Cofundador de la revista Arquitecturas Bis, els escrits de Rafael Moneo s'han publicat en nombroses revistes professionals i la presentació de la seva obra en exposicions i conferències l'ha portat a institucions d'arreu del món.
Pel que fa al disseny, des dels inicis de la seva carrera, Moneo realitza mobiliari i accessoris per als interiors dels seus edificis, alguns dels quals s'han produït en sèrie. Així per exemple, destaquen el sofà 2 x 2 (1970): la butaca Circa (1990), o la cadira Panticosa (2002).
Referències
↑Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.92. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 5 desembre 2014].