Col·legiata de Sant Pau (Lieja)

Infotaula edifici Col·legiata de Sant Pau Catedral de Sant Pau i de Sant Lambert
Epònim	Pau de Tars
Dades
Tipus	Catedral, monestir i comunitat religiosa
Construcció	969 - segle xv
Dedicat a	Pau de Tars
Característiques
Estil arquitectònic	arquitectura gòtica
Material	Pedra blava, gres, tova
Mesura	37 () × 110 () m
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Lieja (Bèlgica)
50° 38′ 25″ N, 5° 34′ 18″ E
Format per	chapelle Saint-Lambert ^(fr)
Patrimoni excepcional de Valònia
Data	27 maig 2009
Identificador	62063-PEX-0008-03
Patrimoni protegit de Valònia
Data	24 juliol 1936
Identificador	62063-CLT-0022-01
Conservació i restauració
965 a 971	Fundació de la primera col·legiata
segle xiii-±Segle XV	Construcció de la col·legiata gòtica
1802	Elevació com a catedral
1936	Monument enumerat
web	Cathédrale de Liège
Activitat
Categoria	Catedral
Diòcesi	Bisbat de Lieja
Religió	catolicisme
Fundador	Èracli
Lloc web	cathedraledeliege.be

La col·legiata de Sant Pau, des del 1802 catedral de Sant Pau i de Sant Lambert era una de les set col·legiates de la ciutat de Lieja. Va ser promulgada catedral després del concordat del 1801 com a catedral de Lieja, després de l'enderroc a la revolució francesa de la catedral de Sant Lambert.

L'església va construir-se a l'«illa» una part de la ciutat de Lieja formada pels braços del Mosa a la confluència amb el Llègia. El príncep-bisbe Èracli va fonamentar la col·legiata entre el 965 i 971, al mig d'un terra d'unes 12 hectàrees, a la terra pantanosa.[1] La creació de la col·legiata va contribuir a la urbanització d'aquesta zona poca hospitalària. Va elegir l'indret d'una proto-església dedicada a Germà d'Auxerre o Caprasi de Lerins, segons les fonts. Va instituir un capítol de vint canonges, al qual Notger va afegir-ne deu més. Notger va consagrar la col·legiata i dos altars, un dedicat a Germà d'Auxerre i l'altre a Calixt I el 7 de maig de 972.

El cor, el transsepte, la nau central i les naus laterals actual van construir-se al segle tretze en estil gòtic primitiu. L'absis pluriangular és en estil gòtic flamíger i els claristoris, les capelles laterals i el campanar són en estil gòtic tardà. El claustre data dels segles xv i xvi. Al moment de la seva elevació a catedral va subir una restauració incisiva.

El tresor va acollir moltes obres d'art del tresor de la catedral de Sant Lambert derrocada: un reliquiari de Llambert, obres de vori del segle xi, la sepultura de Francesc Carles de Velbrück… És una de les set col·legiates de la ciutat de Lieja: Sant-Pere, Santa Creu, Sant Pau, Sant Joan, Sant Dionís, Sant Martí i Sant Bartomeu.

• 
  El claustre
• 
  Joan Baptista per Jean Del Cour
• 
  Teodard de Maastricht (segle xix)
• 
  Llucifer per l'escultor Guillaume Geefs (segle xix)
• 
  La nau central
• 
  El sarcòfag de Francesc Carles de Velbrück escultat per Francesc Josep Dewandre
• 
  Reliquiari de Sant Lambert
• 
  La col·legiata el vers 1730, per Remacle Le Loup

Referències

1. Kibler, William W. «Liege». A: Medieval France: an encyclopedia (en anglès). Abingdon: Editorial Routledge, 1995, p. 549. ISBN 9780824044442. 

Bibliografia

• Charles, Marie-Cécile. La cathédrale de Liège. Institut du Patrimoine wallon, 2006, p. 48 (Carnets du Patrimoine núm. 41). 
• Forgeur, Richard «La construction de la collégiale Saint-Paul à Liège aux temps romans et gothiques» (en francès). Bulletin de la Commission royale des Monuments et des Sites. Commission royale des Monuments et des Sites [Bruxelles], vol. XVIII, 1969, pàg. 156-204.
• George, Philippe. «Le trésor de la cathédrale, entre tradition et modernité: rénovation». A: Cahiers de l'urbanisme, 2009. ISBN 9782804700294.  Arxivat 2017-12-12 a Wayback Machine.
• Thimister, Olivier-Joseph. Essai historique sur l'église de Saint Paul, ci-devant collégiale, aujourd'hui cathédrale de Liége (eBook gratuït) (en francès). Lieja: Grandmont-Donders, 1867, p. 439. ^[Enllaç no actiu]

Enllaços externs

• Planta del santuari
• El tresor de Sant Pau Arxivat 2012-03-30 a Wayback Machine. (anglès), (francès), (neerlandès), (castellà)