Col·legiata de Sant Dionís

Per a altres significats, vegeu «Sant Dionís».

Infotaula edifici Col·legiata de Sant Dionís
Epònim	Saint Dionysius
Dades
Tipus	Col·legiata i església
Construcció	987
Dedicat a	Dionís de París
Característiques
Estil arquitectònic	arquitectura romànica
Altitud	64 m
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Lieja (Bèlgica)
Localització	Rue Cathédrale 66
50° 38′ N, 5° 34′ E
Patrimoni excepcional de Valònia
Data	27 maig 2009
Identificador	62063-PEX-0001-03
Patrimoni protegit de Valònia
Data	24 juliol 1936
Identificador	62063-CLT-0003-01
Conservació i restauració
1003	Incendi
1011	Reinauguració
1987	Restauració
Activitat
Diòcesi	bisbat de Lieja
Religió	catolicisme
Lloc web	upsl.be…

La col·legiata de Sant Dionís a Lieja (Bèlgica) era una església d'estil romànic carolingi construïda a finals del segle xi. S'integra en un circuit turístic que reuneix les set col·legiates de la ciutat: Sant-Pere, Santa Creu, Sant Pau, Sant Joan, Sant Dionís, Sant Martí i Sant Bartomeu.[1]

Història

La col·legiata el 1740
dibuix de Remacle Le Loup

Segons les Gesta d'Anselm de Lieja, la col·legiata va ser fundada el 987, sota el regnat del príncep bisbe Notger, per tres germans, Nitard, Joan i Godescalc, amb un capítol de vint —i més tard trenta— canonges. La torre fortificada va ser integrada en la primera muralla de la ciutat.[2] Va fer-se malbé durant un incendi el 1003.[3] Notger n'ordenà la reconstrucció que va ser inaugurada el 1011 pel seu successor, Balderic II.

A l'inici del segle xv es va reemplaçar el cor romànic per l'actual en estil gòtic. A la fi del segle xvii l'interior s'adapta al gust barroc del moment, que encara s'hi troba en l'actualitat. El claustre va ser reconstruït al segle xviii. Durant l'ocupació francesa del 1798 el capítol va ser abolit. L'edifici va patir una profunda restauració el 1987. Després del concordat del 1801 entre Napoleó i Pius VII va retornar al culte com a església parroquial; reuní les parròquies suprimides de Santa Aldegonda, Sant Esteve, Sant Gangulf, Santa Caterina i Santa Magdalena.

Patrimoni

• Púlpit del segle xviii.
• Caixa de l'orgue del 1589 construït per Jakob Niehoff de s-Hertogenbosch. La part musical de l'instrument va canviar molt en el curs del temps i l'orgue romàntic del 1866 és fora d'ús.[4]
• Retaule de Sant Dionís sobre la vida i la passió de sant Dionís, restaurat el 2014. Es va treure la pols de segles i un vernís posat el 1824, de manera poc respectuosa.[5]
• Faristol amb àliga de Jean Del Cour.

• 
  Caixa de l'orgue, obra de Jakob Niehoff
• 
  Retaule Passió de Sant Dionís
• 
  Púlpit
• 
  La nau

Referències

1. «Sous les échafaudages, un joyau» (vídeo) (en francès). RTC Tele Liege, 09-02-2017. [Consulta: 3 febrer 2018].
2. France. «Collégiale Saint-Denis à Liège» (en francès). Wallonie Belgique Tourisme, s.d. [Consulta: 4 febrer 2018].
3. Anselm de Lieja. Gesta episcoporum Tungrensium, Traiectensium et Leodiensium (edició en línia) (en llatí). Hannover: Köpke, 1846, p. 203-204 (Monumenta Germaniae Historica). 
4. «Saint-Denis (orgue de choeur)» (en francès).
5. «The St Denis Altarpiece of the Collegial church of St Denis in Liège. Study and conservation-restoration» (en anglès). Royal Institute for Cultural Heritage, 2014. Arxivat de l'original el 2018-02-05. [Consulta: 4 febrer 2018].

Bibliografia

• Forgeur, Richard. L'église Saint-Denis à Liège (en francès). Lieja: Société royale Le Vieux-Liège, 1958, p. 16 (Feuillets archéologiques). 
• Fraikin, N. «L'Eglise Saint-Denis à Liège» (en francès). Bulletin de la Commission Royale des Monuments et des Sites, 1954, pàg. 7ss.
• Blain, Sophie; Maggi, Christophe; Hoffsummer, Patrick «Les charpentes de l'église Saint-Denis à Liège (Belgique) : apports de l'archéométrie et de l'archéologie du bâti à l'histoire du site (XIe – XVIIIe siècle)». Archéologie Médiévale, 45, 2015. ISSN: 0153-9337.