Coet sondaUn coet sonda és un petit coet que porta instruments per estudiar l'atmosfera superior de la Terra o per realitzar observacions astronòmiques per sobre de l'atmosfera. Un coet sonda al contrari d'un vehicle de llançament no entra en òrbita, generalment el seu vol realitza una trajectòria parabòlica descrivint un vol suborbital.[1] Els coets són utilitzats per transportar instruments des de 50 a 1.500 quilòmetres sobre la superfície de la Terra.[2] Generalment l'altitud entre els globus meteorològics i els satèl·lits.[3] Alguns coets sonda, com el Black Brant X i XII, tenen un apogeu entre 1000 i 1500 quilòmetres, el màxim apogeu de la seva classe. Sovint els coets sonda utilitzen motors de coets d'excedents militars.[1] EtimologiaL'origen del terme prové del vocabulari nàutic sonar, el qual consisteix a llançar una línia ponderada d'un vaixell a l'aigua per mesurar la profunditat de l'aigua. El terme en si té les seves arrels etimològiques de les paraules portugueses/italianes/espanyoles o bé franceses de prova, com és "sonda". Sondeig en el context dels coets és l'equivalent a prendre un mesurament.[1] DissenyUn coet sonda comú consisteix en un motor de coet de combustible sòlid i una càrrega útil científica.[1] La part del vol en caiguda lliure és una trajectòria el·líptica amb l'eix major vertical, que permet a la càrrega útil semblar estar suspès prop del seu apogeu, la mitjana del temps de vol és menor a 30 minuts, generalment de cinc a vint minuts. El coet consumeix el seu combustible en la primera etapa de la part ascendent del vol, i a continuació se separa i cau, deixant a la càrrega útil per completar l'arc i tornar a terra amb un paracaigudes. AvantatgesEls coets de sondeig són avantatjosos per a algunes investigacions causa del seu baix cost,[3] termini d'execució curt (de vegades menys de sis mesos)[1] i la seva capacitat per dur a terme la investigació en àrees de difícil accés tan en globus o satèl·lits. També s'utilitzen com a bancs de prova per equips que s'utilitzaran en missions de vol espacial orbital més costosos i arriscats.[3] La mida més petita d'un coet sonda també fa els llançament de llocs temporals possibles tenint en compte els estudis de camp en llocs remots, fins i tot al mig de l'oceà, si és llançat des d'un vaixell.[4] Aplicacions d'investigacióEls coets sonda s'utilitzen comunament per:
Exploració de l'atmosfera superiorPer realitzar la primera exploració (o sondeig) de l'atmosfera superior, existien els globus (que solen arribar els 40 km), i posteriorment els satèl·lits (que orbiten a 200 km). Els primers coneixements de l'entorn terrestre (ionosfera, magnetosfera, etc.) van ser adquirits d'aquesta manera pels Estats Units i la Unió Soviètica a mitjans del segle xx, usant versions modificades del míssil balístic V2 alemany.[5] Des de llavors, milers de coets sonda s'han llançat a tot el món per a fins científics (geofísica externa, aeronomia, meteorologia, astronomia, física solar i la mateixa biologia per mitjà de cobaies: gats, micos, ratolins, etc.). Investigació en microgravetatEl segon tipus d'aplicacions és en relació a la investigació de la ingravidesa (que sovint es confon amb microgravetat). En aquest cas, hi ha molt poc benefici de gravetat residual observada a la part superior de la trajectòria, quan la propulsió ha cessat i la resistència aerodinàmica es redueix encara més. Segons els vols, un pot obtenir una microgravetat reduïda fins g, i per un temps que varia fins a diversos minuts (13 minuts com a màxim en el cas del coet Maxus per exemple). Aquesta és una aplicació més recent que l'anterior, el que permet els científics de preparar o entrenar en experiències de vol les mateixes característiques que en un vehicle espacial, com pot ser el transbordador espacial, la ISS o altra nau espacial. Les aplications sovint tenen a veure amb la ciència dels materials (els experiments de fusió i de solidificació) incloent l'interès dels Estats Units, el Japó i Europa. Operadors i programesAl llarg dels anys hi ha hagut diversos programes sobre coets sonda: Programa francèsFrança ha conduït durant quinze anys (aproximadament entre 1960 i 1975) un important programa d'investigació científica i tecnològica amb centenars de coets sonda (Centaure, Dragon, Eridan, Véronique) llançats des de territori francès (île du Levant, Kourou, Illes Kerguelen, Terra Adèlia), algerians (Hammaguir, Colomb-Béchar, Reggane) i en les campanyes a l'estranger (Brasil, Noruega, Islàndia, etc.). Programa europeuL'agència espacial europea va decidir, el 1982, posar en marxa un programa d'investigació de la microgravetat amb coets sonda TEXUS i, més tard el 1991, Maxus de la base d'Esrange. L'ESA i el Centre d'investigació aeroespacial alemany DLR van escollir Astrium (actualment Airbus Defence and Space) com a contractista principal per a missions comercials utilitzant coets sonda a partir de 1988[6] Altres
Referències
Vegeu també
Enllaços externsA Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Coet sonda |
Portal di Ensiklopedia Dunia